Toni Castellano: Últims anys i mort de Sant Vicent Ferrer

Este divendres 5 d’abril, es celebra els 600 anys de la mort de Sant Vicent Ferrer a Vannes. Amb motiu d’esta efemèride, tan representativa per Llíria, li demanem a Antonio Castellano, president de la Confraria de sant Vicent, que ens endinse en la figura d’este dominic valencià. Este és el seu article:

 

Fray Vicent Ferrer va viure una etapa de molts conflictes a
Europa. Entre ells la guerra dels Cent Anys que mantingueren
Anglaterra i França entre els anys 1337 i 1453.
Des de 1416 Vicent Ferrer va continuar predicant sols per
terres franceses, procurant evitar les zones afectades directament
per la guerra dels cent anys, recorrent doncs les terres que
estaven directament controlades per París. Així després d’estar al
Mediodia francès situat al sud de França, s’internà a la regió
d´Auvenia, cap al sud de París. En 1417 va decidir passar a la
Borgoña que estava situada al nord d´Auvenia i al centre del país
francés.
Ací a la Borgoña es va entrevistar amb el duc Juan sin Miedo i
després va decidir anar-se a la Bretanya, altra regió de França
ubicada a l’extrem oest i en la que trobem el Canal de la Mancha i
la ciutat de Vannes lloc on va morir Sant Vicent Ferrer.
A la Bretanya es va entrevistar amb el duc Juan el Sabio
passant a la regió de la Baixa Normandia a la ciutat de Caen que
estava ocupada pels anglesos i on en 1418 s´entrevistà amb
Enrique V d´Anglaterra, on ficant en perill la seua vida, es va esforçar-
a posar la pau en la guerra que els confrontava, predicant tant
a uns com als altres les injúries fetes i procurant que aconseguiren
la pau cristiana.


Va tornar a terres bretones a continuar la seua llavor
evangelitzadora encara que sentia que les seues forces l´estaven
abandonant. Fins que vençut per la malaltia va haver de recalar
a la ciutat de Vannes, acceptant la seua hospitalitat i el compte que
allí li brindaven els ducs de Bretanya.
Sant Vicent va notar el fi de la seua vida i desitjava tornar al
lloc on va nàixer, València, per acabar allí els seus últims dies i de
fet, així fou, una nit va emprendre el regrés al llom de la seua
burreta i en part de la seua Companyia que sempre anaven amb ell.
Però a l´amaneixer va comprovar que havia tornat al seu punt
d’eixida i això, Sant Vicent va pensar que era un desig diví de
quedar-se a Vannes i que allí devia morir.
Pocs dies després li varen sobrevindre unes gravíssimes
calentures amb dolors molt intensos per tot el seu cos i per aquest
motiu hagué de fer llit.
El 3 d’Abril, dilluns de Passió, va cridar a un dominic per a poder
confessar-se i rebre el sacrament del Viàtic (donar el cos de Jesús a
un moribund) i la unció dels malalts.
Després de rebre els sagraments va quedar en silenci com si
estiguera en contemplació mística de Déu. L’endemà va entrar
en agonia i d’acord amb les instruccions que havia donat, els seus
deixebles li varen llegir la Passió del Senyor en els quatre
Evangelis, els Salms penitencials i les Lletanies mentre ell repetia
els noms de Jesús i Maria fins que queda sense parla. I així
confortat amb la Paraula Divina que tantes vegades havia predicat
va morir amb gran quietud i «sosiego« a l’edat de 69 anys el 5 d´Abril
de l’any 1419, dimecres de Passió a l’hora de visperes (cap a les 5
de la vesprada). Va ser enterrat a la catedral de Vannes on reposen
les seues despulles.
Moria l’home, però la seua fama continuava viva, ja que la
memòria dels seus miracles començaren a manifestar-se al seu
sepulcre. Fins al punt que molt poc després de la seua mort, les
autoritats eclesiàstiques i civils demanaren a la Cúria Romana que
s´iniciara el procés de canonització. El Papa Martín V no pogué
portar-lo endavant a causa de les tenses relacions que mantenia en el
sobirà de la Corona d’Aragó Alfons el Magnànim que pretenia el
tron napolità.
Seria el Papa Nicolas V el que en 1453 va encarregar que
s´investigara la vida i miracles del gran predicador i taumaturg
Vicent Ferrer.
Durant dos anys es varen realitzar entrevistes a bisbes, abats,
frares, autoritats civils i gent del poble havent-se arreplegat quasi
quatre-centes declaracions recollides a NapolsToulouse, en la
regió de Vannes, Catalunya, València…
Correspondria al Papa valencià Calixto III, el que molt
probablement va conèixer en vida a Vicent Ferrer, rebre les actes
d´estes investigacions i anunciar la canonització del frare dominic
per al dia 29 de juny de 1455 cosa que es féu amb tota solemnitat.

Veritat és que el Papa Borja no pogué donar la bula corresponent
de canonització a causa de l’amplitud del procés i fon el seu successor el
Papa Pio II qui la despatxaria l’1 d’Octubre de 1458.
La festa es celebra el 5 d´Abril, però per a la província de
València el patriarca San Juan de Rivera va aconseguir que el
Papa Clemente VIII manara traslladar eixa festa al dilluns següent de
la segona setmana de la Pasqua mitjançant un breu expedit en
Roma el 28 de setembre de 1594 a fi d’evitar el contratemps que
suposa el fet que molt freqüentment el 5 d´Abril caia dins de la
setmana de Passió, o de setmana Santa, o de setmana de Pasqua i
per la qual cosa, podria impedir celebrar la festa del nostre Patró de tota
la Comunitat Valenciana.

 

Antonio Castellano Guardiola

President de la Confraria de Sant Vicent

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here