85 treballadores de la Fàbrica Rios, protagonitzaren la primera vaga de dones del Franquisme

En Juny de 1943, en plena postguerra a Espanya, 85 treballadores de la fàbrica de Rios de Llíria varen protagonitzar la que s’ha considerat la primera vaga de dones documentada de la Història del franquisme a la Província de València. En una època en què ningú s’atrevia a protestar després de la Guerra Civil i en plena represalia, les dones que treballaven a la fàbrica Rios varen ser les primeres a lluitar per defendre els seus drets com treballadores.

“Va ser una vaga sorprenent perquè l’any 43 ningú feia vaga, la guerra estava recentment acabada, i que siga exclusivament de dones és encara més sorprenent”. Així ho va explicar Juanjo Adrià i Amparo Castillo, a l’aula de Ciutadania que es va celebrar dimecres a l’edifici Multiusos de Llíria i on es va repassar la memòria de la Fabrica de Rios. Els dos historiadors estan preparant un llibre que conta la història d’esta fàbrica tan important per Llíria, i recuperar així els testimonis orals de les persones que varen treballar allí, en alguns moments més de 1.000 treballadors, entre els quals destaquen el gran nombre de dones. De fet, esta fàbrica i la incorporació de la dona, va ser un dels agents modernitzadors de la societat edetana.

Tant és així, que les dones varen ser les protagonistes d’alguns capítols de la història de la fàbrica com esta vaga que va passar a Juny de 1943.

El 2 de Juny, un grup aproximadament de 85 treballadores de la Fàbrica Rios, decidiren fer Vaga. Algunes d’elles es plantaren davant de la casa del Delegat Sindical Comarcal de Llíria, José Salas Marqués, que era la màxima jerarquia dels sindicats “verticals” a la comarca i avisarem que anaven a anar a la Vaga, en una època en què no era legal la vaga, i on la por a les represàlies podia més que els drets dels treballadors. Tot i això, estes dones decidiren lluitar contra la injustícia que havien patit una companya a la fàbrica.

El Delegat Sindical va fer un ban a Llíria i Benissanó, perquè moltes treballadores, quasi un quart del total, venien d’este poble veí. Després cridà al Delegat Provincial de Treball, que era la màxima autoritat en la matèria a escala provincial, i que acudí a Llíria a primera hora de la vesprada.

Tot i les amenaces que varen dir al ban, 84 dones no anaren treballar eixe dia, en la que s’ha considerat, segons l’historiador Juanjo Adrià, la primera vaga documentada protagonitzada per dones de la Història del franquisme a la Província de València.

Finalment, el Delegat Provincial de Treball acordà sancionar a les tres obreres que havien anat a casa del Delegat Comarcal i a l’obrera que havia estat castigada per l’empresa, a una suspensió indefinida de feina i sou.


Estes dones varen ser castigades: “suspensión de empleo y sueldo” en una època on la fam i la por feia que quasi ningú ni s’atrevia a fer vaga, i menys les dones. “Els historiadors solien considerar a les dones treballadores com a bastant passives a l’hora de reivindicar drets i lluitar per ells, i, pel contrari, exemples com aquesta vaga demostren que això és fals, és a dir, que les dones també han estat ben actives en els moviments de reivindicació obrera” va finalitzar Juanjo Adrià.

Segons Amparo Castillo, que ha fet el seu treball de final de màster en estudis de gènere, i ha estat objecte d’un guardó com a millor treball en les universitats valencianes de l’any 2018, “en una societat rural com era Llíria, on la dona estava al marge de la societat i la vida pública, la fàbrica de Rios va significar la incorporació de la dona a la societat i va modernitzar el seu paper al municipi”.

Moltes d’estes dones treballadores quan en 1974 va entrar en crisi la fàbrica de Rios, per l’entrada del plàstic que va desbancar al yute, es van readaptar al sector tèxtil, entrant en les noves fàbriques de Lois i Madu, que van fer que les dones de la zona estigueren dins el mercat laboral, en una època en què no tots els pobles tingueren la mateixa sort.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here