Josep Mª. Jordán: Crònica d’un poble, la Llíria dels anys 70 i l’actual

LLETRES D’HORABAIXA

 

CRÒNICA D’UN POBLE: LA LLÍRIA DELS ANYS 70 I L’ACTUAL

Josep Mª Jordán Galduf

El dimecres 5 de desembre, a les 18.30 h, tindrà lloc al Centre Multiusos la segona etapa del meu viatge bibliogràfic. Un recorregut pels meus llibres al qual esteu convidats a acompanyar-me, sempre que vos vinga de gust. Un recorregut singular, amb un constant diàleg entre el passat i l’hora actual.

En aquesta ocasió, la nostra mirada se centrarà en la realitat local a través de l’anàlisi de dos opuscles que foren escrits al final dels anys 70. Tots dos en valencià i, cronològicament, representen el segon i el cinqué llibre que he publicat (en connexió amb determinats articles previs). Són els següents:

  1. Llíria i la comarca Camp de Túria: Les transformacions econòmiques cap a l’interior del País Valencià, Ed. Lindes, València, 1977.

 

  1. Gent de Llíria: economia i societat d’un cap comarcal del País Valencià, Ed. Conselleria de Benestar Social i Transports, València, 1979.

De nou ací, resulten operatives les preguntes que ens féiem en la sessió anterior: Quin va ser el context en què fores escrits aquests llibres? Quin n’és el contingut central? Quina relació guarden amb els esdeveniments i les principals idees de l’època? Quina mirada podem fer d’aquests textos en el present?

El primer llibre és un estudi socioeconòmic que situa la comarca Camp de Túria al si d’un País Valencià heterogeni i dual. Un estudi no merament descriptiu, sinó interpretatiu i analític, com a bon deixeble en aquesta matèria del professor Ernest Lluch. Un estudi en el qual vaig comptar amb la valuosa col·laboració, en algunes parts, de Ricardo Torres Balaguer. Som davant una comarca que comença a experimentar notables canvis econòmics, i el llibre repassa les transformacions que hi tenen lloc en la indústria i l’agricultura. D’altra banda, hi ha una radiografia sintètica de Llíria com a centre comarcal i reflexiona sobre els reptes i les oportunitats de la transició democràtica.

El segon llibre ofereix una estampa diversa del poble de Llíria, i fixa la mirada en diferents àmbits i grups socials del municipi. Hi vaig voler captar l’essència d’aquesta col·lectivitat humana. Hi ha una consideració de l’evolució demogràfica, dels canvis en el decorat urbà, de la indústria del passat i del present, de la situació dels agricultors, de la immigració, de la joventut i de la comunitat gitana. Tot això, en vespres de les primeres eleccions municipals després de l’arribada de la democràcia al nostre país. De fet, el llibre va aparéixer quan aquestes ja havien tingut lloc i el destí volgué convertir l’autor en el primer alcalde democràtic del poble.

En aquesta segona etapa del recorregut pels meus llibres, m’acompanyaran dos excel·lents presentadors que poden donar un interessant contrapunt a la meua pròpia mirada. D’una banda, Miquel Martínez Arastey, magnífic lingüista que al final dels anys setanta era un col·laborador regular de La Veu de Llíria, el butlletí de l’Associació de Veïns de Llíria. D’altra banda, Manuel Civera Salvador, l’alcalde actual del municipi, que pot confrontar els problemes i els desafiaments actuals als que teníem al poble ara fa quaranta anys.  

Vos anime a agafar el bitllet i que vos disposeu a fer amb mi la segona etapa d’aquest viatge bibliogràfic. Sempre hi sereu benvinguts.  

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here