Carles Asensi: 150 aniversari de la Gloriosa, la Revolució que pretenen fer-nos oblidar? II

Cartell propagandístic amb els gravats dels generals Prim, Serrano i l’almirall Topete, principals protagonistes de La Gloriosa. (Portal CERES)

150 ANIVERSARI DE LA GLORIOSA 1868 – 2018: LA  REVOLUCIÓ QUE PRETENEN FER-NOS OBLIDAR? (II de II)

Carles Asensi Torres

El dia 18 de setembre, l’Almirall Juan Bautista Topete al cap de l’Esquadra Naval de San Fernando fondejada en Cadis ( no podia ser altra ciutat, bressol del liberalisme i on començà la revolució liberal espanyola) s’aixecava contra el govern de Gonzalez Bravo i la Reina Isabel II amb el conegut manifest de “Viva España con Honra!” signat pels principals generals de l’exèrcit del qual destaquem la següent porció: Hollada (sinònim d’atropellada) la ley fundamental (…), corrompido el sufragio por la amenaza y el soborno, (…) muerto el Municipio; pasto la Administración y la Hacienda de la inmoralidad; tiranizada la enseñanza; muda la prensa (…). Tal es la España de hoy. Españoles, ¿quién la aborrece tanto que no se atreva a exclamar: «Así ha de ser siempre»? 

 

La sublevació de setembre de 1868 iniciada en Cadis, prompte va escampar-se per tots els territoris despertant un recolzament quasi unànime. El 28 de setembre, 10 dies després del manifest, la sort cauia del costat dels revolucionaris en la Batalla d’Alcolea (Córdoba) on la derrota de l’exèrcit reial va suposar la via lliure cap a Madrid que el 29 (dia de Sant Miquel  i per tant festa gran a Llíria) Madrid s’adheria a la revolució i aclamava a les tropes victorioses a Alcolea amb crits de proclames de llibertat i el d’ “Abajo los Borbones!” I alimentant fogueres espontànies amb els retrates de la reina Isabel II i com en el cas de Barcelona del primer dels Borbons (Felip V, incendiari de Xàtiva i botxí del Regne de València).

 

(Esquerra) La Puerta del Sol de Madrid, celebrant el triomf de la revolució el 29 de setembre de 1868.  (Dreta) Il·lustració de l’himne nacional Abajo los Borbones! Creat per Antonio García Gutiérrez i Emilio Arrieta en 1868  (BNE)

La població de Barcelona, celebra el triomf de La Gloriosa cremant retrats dels Borbons als carrers.

La coneguda pel malnom de La Chata, davant l’esclafant triomf revolucionari va marxar des de Sant Sebastià (on la va pillar estiuejant) cap a l’exili francés. El sistema monàrquic isabelí, després de 55 anys d’immobilisme i incapacitat política havia sigut totalment desmantellat.

Caricatura de Isabel II partint cap a l’exili. (La Flaca 1868)

El canvi polític nascut de La Gloriosa va suposar alguna cosa més que el derrocament d’una reina i amb ella una dinastia. Va concretar un conjunt de transformacions polítiques i econòmiques que democratitzaren la vida política i destruïren els impediments que s’oposaven a la modernització del sistema econòmic. Van implantar els més avantguardistes principis del liberalisme democràtic, eixamplant els mitjans participatius en un intent de socialitzar la vida política a la que es deuria d’integrar el conjunt de la societat en un nou model liberal.

Des de finals de setembre fins les eleccions a Corts Constituents de gener de 1869 la situació política va passar per dos fases successives.

El poder primer va residir en les Juntes Revolucionaries (de gran tradició a Espanya des de la guerra contra Napoleó) fins que el 5 d’octubre es va constituir la Junta Superior Revolucionaria elegida per sufragi universal entre ciutadans madrilenys (primera vegada que s’aplica el sufragi universal a Espanya), organisme que elaboraria i publicaria a data de 8 d’octubre la Declaración de Derechos que presentava els principis expressats per les distintes Juntes Locals Revolucionaries entre els que destacaven: el sufragi universal, la llibertat de cultes, la llibertat d’ensenyança, llibertat d’impremta (llibertat d’expressió), llibertat de reunió i associació, la descentralització administrativa, és a dir autonomia per als municipis i províncies respecte al govern central, etc. Però respecte a un assumpte essencial, molt important per a la definició del nou estat, la forma del mateix, la Declaració de Drets no es deia res. Recordem en l’anterior episodi, que la forma de govern era una qüestió no tancada entre els signants del Pacte d’Ostende. La Revolució de Setembre de 1868, batejada amb el victoriós nom de La Gloriosa, donava com a resultat el conegut com a Sexenni Democràtic.

Eixe mateix dia, 8 d’octubre de 1868 es constituïa el primer govern, provisional en aquest cas, presidit pel general Serrano i composat per membres  dels partits Progressista i de la Unió Liberal, els demòcrates quedaven exclosos fet que esdevindrà el punt de partida de l’enemistat entre demòcrates i progressistes.

Govern Provisional de 1868. D’esquerra a dreta: Figuerola, Ruiz Zorrilla, Sagasta, Prim, Serrano, Topete, Ayala, Romero Ortiz i Lorenzana.

El Govern Provisional prompte va trobar-se en un xoc frontal contra la jerarquia eclesiàstica, per primera vegada quedava exposat en un projecte de Constitució a Espanya la llibertat de cultes, abandonant la secular religió cristiana catòlica apostòlica i romana com a religió oficial de l’estat. Mai, cap govern anterior, ni inclús el revolucionari de Cadis va posar en evidència la qüestió religiosa (sense obviar la necessària desamortització de bens eclesiàstics  realitzada amb els govern del Trienni Liberal i la legislada amb Mendizàbal i Madoz).  De fet van seguir la política regnant entre els estats liberals europeus i va decretar l’expulsió dels Jesuïtes, l’extinció dels convents i cases de religioses de la Companyia de Jesús i la confiscació de tots els seus bens. Però, la decisió més destacada i atrevida en una país on l‘església ostenta una presència forta en els àmbits de poder (res ha canviat) va derogar l’aforament eclesiàstic que afavoria una legislació especial per al clergat davant la justícia. Totes questes decisions, especialment la última seria una de les més condicionants en el futur del recent encetat Sexenni Democràtic.

En quan a l’àmbit polític, es van introduir una sèrie de de decrets que establien els principis bàsics del liberalisme democràtic. El 9 de novembre s’aprovaria el decret amb el que s’establia l’exercici del sufragi universal (fins aleshores censatari), en el que qualsevol ciutadà masculí major de 25 anys podia exercir el seu dret a vot sense cap distinció (el vot femení a Espanya s’aconseguiria amb la II República en les eleccions de 1933) .

Davant el desenvolupament liberal en qüestió social, va ser l’assumpte referent al sistema de govern, la que va provocar major enfrontament dins del bloc revolucionari el qual es dividia entre monàrquics i republicans. Davant la divisió, entre partidaris de una república, agrupats entorn als cercles democràtics i els partidaris de la monarquia constitucional, entorn es posicionaven àmplia majoria entorn als partits progressista i de la Unió Liberal (ambdós únics presents en el Govern Provisional), la decisió es decantava en direcció d’una monarquia, però, la decisió final deuria correspondre als diputats triats en unes eleccions a Corts Constituents que van tindre lloc el 15 de gener de 1869.

Les  eleccions van elevar al Congrés dels Diputats (ubicat en l’actual edifici acabat de construir en 1850), una heterogènia composició amb una clara majoria de monàrquics. Principalment s’observaven quatre tendències: els Carlins (reorganitzats i adaptats al model democràtic de partit polític, però defensant la idea de Déu, Pàtria i Rei), els Moderats (ja favorables a una monarquia constitucional, això si partidaris de la restauració borbònica), els Monàrquics-Demòcrates (formats per una unió de progressistes, unionistes i una excisió dels demòcrates “cimbris”) i els Republicans (formats pels demòcrates) .


La Constitució de 1869

Una vegada configurades les Corts, amb un el general Prim com a President del Consell de Ministres i amb el General Serrano com a Regent (figura honorifica que guardava el tro al nou rei, a la que popularment li deien la “gàbia d’or”) la prioritat va ser la promulgació d’una Constitució conforme amb la nova idea d’Estat sorgida de la Revolució. El projecte de la Constitució va ser aprovada el primer dia de juny de 1869, amb 244 vots a favor i 55 en contra, siguent promulgada solemnement el 6 del mateix mes.

La Constitució de 1869, la cinquena constitució de la història d’Espanya (sí, la cinquena en 57 anys, i sí! En efecte, no és cosa impossible canviar la Constitució!!) no sols era la més liberal de totes les promulgades anteriorment, sinó que a més recollia l’ideari principal de l’esperit democràtic del liberalisme doctrinari. De fet era qualificada de Constitució Democràtica.

En resum, la Constitució recollia una sèrie de mesures totalment avantguardistes en aquella Europa vuitcentista on el sufragi universal compartia protagonisme amb una àmplia i escrupolosa selecció de drets i llibertats individuals, amb els que es pretenia evitar i posar límits als excessos autoritaris del règim borbònic anterior.

Primera pàgina de la Constitució de 1869.

Només l’article I, composat per 31 articles,  era una declaració de drets individuals garantits al ciutadà, drets naturals, imprescriptibles (que no es poden perdre) e inalienables (que no es poden separar dels ciutadans). Era la primera vegada que apareixia de maner explícita una taula de drets del ciutadà, els quals no podien ser lesionats per altres lleis (amb algunes excepcions temporals relacionades amb la “seguretat” de l’Estat).

Al títol II, es regulaven les institucions, i on el principi bàsic de l’Estat i d’aquestes era la Sobirania Nacional, que residia en la Nació (i en ningú més, a imatge de la Constitució Gaditana de 1812) a més establia una separació de poders (legislatiu, executiu i judicial). El centre de poder residia a les Corts, composat per un sistema bicameral triat mitjançant sufragi universal masculí: Congres dels Diputats i Senat, aquest segon com a fre conservador a la possible radicalització del Congrés.

Respecte al rei, l’article 33 establia que aquesta nova Espanya esdevenia una Monarquia Constitucional (això sí, democràtica),  esdevenia el cap d’estat amb unes atribucions limitades en quan a l’àmbit de govern.

D’aquella Revolució va nàixer l’establiment d’una unitat monetària a nivell nacional, la de la pesseta (moneda catalana que equivalia a quatre reals) i que va ser introduïda amb la reforma de Laureà Figuerola l’any 1869.

Una pesseta, en la seua primera edició com a unitat monetària espanyola.

La Constitució de 1869, fruit de la Revolució Gloriosa, es basava en l’obra legislativa del Govern Provisional, que consolidava els principis revolucionaris que van ser conservats per les forces polítiques que l’abanderaren. Però molts d’aquells principis també van causar fractures irreparables: la forma d’estat, la qüestió religiosa i algunes decepcions de gran part de la societat, fruit de respondre el model a les seues aspiracions.

No obstant això, la Constitució de 1869 constituïa un nou model de la revolució liberal de tall democràtic,  empentant-la al cim del referent europeu de Carta Magna.

La política de Prim, president del govern,  tenia que aconseguir portar a terme les reformes del nou estat democràtic, amb la Constitució com a nucli  jurídic i polític per a aconseguir el desenvolupament dels principis constitucionals amb els que modernitzar tots els àmbits de la administració estatal.

Un nou rei, per a una nova Espanya.


Però, aquells fruits dolços de la última revolució liberal a Espanya va tindre un camí dificultós i ple de impediments.

El 22 de febrer, Prim responia a la possibilitat de la tornada dels Borbons al tro a través d’un dels discursos més coneguts i populars del català “El de los tres jamases”:

“Sí, Sres. Diputados: nosotros en primer término, ayudados por nuestros compañeros y amigos, preparamos la mina revolucionaria: el ilustro Sr. Topete le aplicó la mecha, que era lo más difícil, y la mina estalló con tal estrépito, que aquella dinastía secular quedó hecha trizas y desapareció para siempre de nuestra España. (Bien, bien.)

Bien sé yo que en asuntos políticos de tanta monta parecerá indiscreto el aplicar la palabra siempre, como no debe aplicarse la palabra jamás; pero es tal la convicción que tengo de que la dinastía de Borbón se ha hecho imposible en España, que no vacilo en decir que no volverá jamás. (Estrepitosos aplausos.)

La historia nos presenta varios casos de reyes que habiendo sido arrojados de sus tronos volvieron á conquistarlos; pero no conozco un solo caso en que los reyes hayan sido despedidos á impulsos de una opinión tan unánime, como que bastaron doce días para que no quedara ningún girón de su bandera; y de ahí parte mi convicción,  la más profunda, de que la dinastía caída no volverá jamás, jamás, jamás.  (Bravo, bravo.) […]

Fragment de la transcripció del discurs de “los tres jamases” pronunciat per Joan Prim.

Diario de Sesiones del Congreso, Legislatura 1869-1871, 22-02-1869, Nº 10, pàgina 5


La búsqueda d’un rei per a la nova Espanya va dividir als membres del govern,  Serrano i altres optaven pel Duc de Montpensier, Antoni d’Orlenas, que va sufragar la revolució i que després de batres en duel i assassinar al seu cosí Enric de Borbó, va ser desterrat de la nació immolant les seues possibilitats d’accedir al tro. Prim i altres van decidir-se pel candidat italià Amadeu de Saboia, duc d’Aosta, fill del rei Vittore Emanuelle II d’Itàlia, d’arrels liberals progressistes, va acceptar la proposta només si era triat per una majoria del Congrés, la qual es va efectuar i Amadeu va ser el primer rei triat per un parlament en la història d’Espanya amb el nom d’Amadeu I.

Retrat d’Amadeu I, rei d’Espanya (1872).

El nou rei no va arribar a conèixer el seu principal valedor, el general Joan Prim i Prats, assassinat en una conspiració que implicaria al Regent, el general Serrano i al sempre pretenent al tro, el Duc de Montpensier entre altres.

Atemptat contra Prim el 27 de desembre 1870. Fotograma de la pel·lícula: Prim, el asesinato de la calle del Turco (2014).
Amadeu I, front al cadàver de Joan Prim, principal valedor del monarca liberal. Antoni Gisbert (1871)

Ferit de mort per les ferides produïdes en una emboscada el 27 de desembre de 1870 al carrer del Turco de Madrid, finalment va morir el 30 de desembre, tot indica que rematat al llit estrangulat mitjançant la tècnica del llaç segons ha tret a la llum una recent investigació realitzada per un equip multidisciplinari, baix la direcció del Doctor Pérez Abellán, a la mòmia del cadàver del general català  en el bicentenari del seu naixement (1814 – 2014).

Principal valedor del recent nomenat Amadeu I, la seua pèrdua va suposar el principi de la fi del nou règim democràtic.

El principi de la fi del sistema democràtic.

Amb la mort de Prim, el fruit de La Gloriosa va perdre un dels seus majors paladins. Alló aconseguit amb la Revolució, tant sols va durar 6 anys, el conegut com a Sexenni Democràtic. La desaparició de Prim va iniciar el punt de partida de la descomposició de la monarquia constitucional que conduiria a abdicar a Amadeu I, conscient de la enorme debilitat del recolzament a la seua monarquia dos anys després. Amadeu, abdicava i abandonava l’estat després d’un intent d’atemptat contra la seua vida. Conta la llegenda madrilenya que estant dinant junt a la seua família al mític Café de Fornos, comunicat d’una conflicte entre el president Ruiz Zorrilla i el cos d’Artillers, va demanar una grappa (un fort aiguardent italià), va renunciar al tro i es va refugiar junt a la seua família a l’ambaixada italiana.

Davant la situació, i per a evitar un buit de poder, eixe mateix dia es va optar per proclamar la República amb un mínim recolzament al Congrés. Aquella República, la primera proclamada a Espanya, va tindre que afrontar nombroses crisis  polítiques internes (les lluites entre federalistes i unitaris, les revolucions cantonals, la III Guerra Carlina) i exteriors (la guerra de Cuba).

Al·legoria de la I República Espanyola, coneguda com “la niña bonita”.

Mentre el Sexenni Democràtic  feia el seu recorregut a Espanya, a França,  Antonio Cànovas del Castillo va dedicar-se a preparar la tornada de la  dinastia expulsada, la dels Borbons, no en la figura de La Chata, sinó en la figura renovada de la dinsatia borbònica, el seu fill, Alfonsito (futur Alfons XII).

Caricatura de l’abdicació dels drets a la corona espanyola d’Isabel II en favor dels seu fill Alfons. (La Flaca 1870)

Cánovas del Castillo, va ser pacient i va saber esperar el moment idoni, per a que la Restauració Borbònica siguera fruit d’una aclamació popular i no com era tradicional d’un colp militar com s’havia produït cadascú dels canvis polítics que havia patit Espanya.

Però, no va poder ser. Inclús amb una gran majoria favorable a la Restauració Borbònica com a única solució (i sembla que condemnada, a imatge del mite de Sísif, condemnat a empentar la mateixa roca una i altra i altra vegada) , l’afany de protagonisme de l’exercit va poder a la paciència.

Un pronunciament militar, el conegut com “Colp de Pavía”, el 3 de gener de 1874. Va dissoldre les Corts, invadint el Palau del Congrés per primera vegada en la història d’Espanya amb membres de la Guàrdia Civil. El colp no va acabar amb la I República, però la va sentenciar. El general Serrano, va ocupar l’executiu, com a President de la República, una república autoritària que els seus coetanis anomenaven la Dictadura de Serrano.

Irrupció de la Guàrdia Civil al Congrés dels Diputats durant el Colp de Pavia el 3 de gener de1874.

A pesar que Pavía era republicà, el colp va aplanar el camí de la Restauració Borbònica impulsada per Cànovas., materialitzada amb un nou colp militar el de Martínez Campos, que el 29 de desembre de 1874, a la ciutat de Sagunt,  va proclamar rei al fill de la expulsada Borbó Isabel II, Alfons XII. La voluntat de Cànovas de no imposar un nou règim monàrquic borbònic no es va poder realitzar.

Alfons XII, rei d’Espanya.  (Enrique Estevan y Vicente, 1889) [còpia del de Casado del Alisal]

El 31 de desembre, es formava un govern provisional presidit per Cànovas del Castillo, eixe dia expirava la I República Espanyola, substituïda pel regrés de la dinastia expulsada i instaurant un model polític on el frau electoral i el bipartidisme retornava el poder a la oligarquia (el caciquisme), al centralisme i a l’església.

Un sistema del que Benito Pérez Galdós, testimoni de primera ma,  va fer sintetitzar de la següent manera:

“Los dos partidos que se han concordado para turnarse pacíficamente en el Poder son dos manadas de hombres que no aspiran más que a pastar en el presupuesto. Carecen de ideales, ningún fin elevado los mueve; no mejorarán en lo más mínimo las condiciones de vida de esta infeliz raza, pobrísima y analfabeta.

Pasarán unos tras otros dejando todo como hoy se halla, y llevarán a España a un estado de consunción que, de fijo, ha de acabar en muerte.

No acometerán ni el problema religioso, ni el económico, ni el educativo; no harán más que burocracia pura, caciquismo, estéril trabajo de recomendaciones, favores a los amigotes, legislar sin ninguna eficacia práctica, y adelante con los farolitos[…]

[…]Tendremos que esperar como mínimo 100 años más para que en este tiempo, si hay mucha suerte, nazcan personas más sabias y menos chorizos de los que tenemos actualmente”.

Benito Pérez Galdós. “La fe nacional y otros escritos” (1912).

Però aquesta, ja és altra història a la que vos convide a conèixer… sapere aude!

Resum gràfic del naixement i mort del Sexenni Democràtic, il·lustrant a la manera de pòdium els avanços i regressions democràtiques. (La Madeja 1874)



Una revolució premeditadament silenciada?

Aquells que desconeixíeu aquest esdeveniment tant destacat de la història recent,  no vos pregunteu el motiu pel qual no teníeu constància ? No vos sembla estrany, que en el seu 150 aniversari ni tant sols s’haja mencionat als principals medis de comunicació? Fa ja sis anys sí es va celebrar la commemoració del bicentenari de la promulgació de la Constitució de 1812, (coneguda com la Pepa) consolidació del  naixement del liberalisme espanyol, però en canvi la revolució que va conduir a Espanya a l’adopció d’un sistema democràtic per primera vegada en la seua història ha passat totalment tant desapercebut  per part del Govern espanyol.

Tal vegada la resposta resideix en una de les principals conseqüències de la denominada com Gloriosa: L’expulsió dels Borbons.

Des de fa uns anys en arrere, la imatge dels de la Monarquia espanyola, ha anat enterbolir-se i abandonant la seua sempre òptima efígie. Corrupció, escàndols sexuals, malbaratament dels pressupostos destinats al manteniment de la Corona han anat dinamitant la perfecta imatge de Joan Carles I, el qual davant les acusacions i possibles futures filtracions de nous casos de dubtosa honorabilitat va decidir abdicar en 2014 en favor del seu fill, Felip VI, en el que la societat dipositava grans esperances, però la situació no ha anat a millor.

A dia de hui són ja 13 les universitats que efectuaran referèndums de consulta entre Monarquia i República, una qüestió que cada dia que passa està més present en la societat, sobretot en la gent més jove que qüestionen el sistema polític actual espanyol aprovat fa ja 40 anys. [ https://www.eldiario.es/sociedad/Queremos-salga-movimiento-estudiantil-fuerte_0_835716930.html (Consultat el 17/11/2018) ]

 

Tal vegada, la commemoració d’una revolució que va suposar el derrocament i expulsió de la dinastia borbònica no ajude a canviar el rumb de l’opinió pública sobre la Monarquia entre la societat espanyola actual.

 

El CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) porta des de 2015 sense consultar a la societat sobre la Monarquia. En 2015 l’opinió pública va donar una nota de 4,34, molt lluny del 7,48 de deu anys abans. Aixó sí, va recuperar un punt en relació al 3,68 de 2013. [ https://www.elconfidencial.com/espana/2018-10-05/cis-monarquia-jose-felix-tezanos-iu_1625196/ (Consultat el 17/11/2018) ]



Testimoni de la Gloriosa a Llíria.

D’aquella gloriosa revolució, les llirianes i els llirians tant sols ens queda un símbol, l’arbre de les llibertats,  heretat de la Revolució Liberal Francesa: l’om del parc de Sant Vicent de qual Francesc Rozalén ja ens va parlar en el seu article L’om revolucionari del Parc de Sant Vicent (La Veu de Llíria, 2015).

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here