Després de Paterna i Alzira, Llíria és el “paredó” més gran de la repressió Franquista a València

Tal dia com hui, 24 d’octubre, però de 1939, al cementeri de Llíria s’afusellava l’agüelo de Sergio Garcia i 16 persones més. Hui, 79 anys després, Sergio ha aconseguit donar a conèixer este succés i  ha presentat  “l’Associació de familiars i víctimes del franquisme en les foses comunes del cementeri de Llíria”. I és que, està documentat que són 112 afusellats qui estan a una fosa comuna al cementeri de Llíria.

També està a l’acte de hui del cementeri, un home major, que en aquella època era un xiquet i que va vore com afusellaven a son pare, i també una dona de Bétera que reclama a son tio. “Si molts eren de Bétera, Bugarra o Benaguasil que estaven empresonats al carcel comarcal del Remei i els afusellaren aci mateix” ens explica el coordinador del Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica a València, Matías Alonso.

“Del carcel del Remei els tragueren un dia com hui, a les 5 de la vesprada, per portar-los al paredó i tirar-los després a la fosa comuna de Llíria. No només és Paterna, hui obrim una nova senda, la del cementeri de Llíria. De fet Llíria, després de Paterna i Alzira, és un dels cementeris amb més persones afusellades. És el tercer paredó de tota la província de València” explica l’Historiador, Paco Rozalen. A Llíria, fa uns mesos es va constituir el comissionat de persones expertes en Memòria Històrica amb Paco Rozalén en la presidència i Mª José Civera, com a vicepresidenta. A l’acte de hui també han estat presents membres de l’Ajuntament, i l’alcalde Manolo Civera. Estes persones van ser assassinades durant les quinze jornades d’afusellament que es van realitzar al cementeri de la capital del Camp de Túria, entre el 15 d’abril del 1939 i el 15 d’abril del 1940. Un acte que ha finalitzat amb la visita a la part de darrere del cementeri, on estava instal·lat el paredó.

Foto del paredó on afusellaven en llíria

Tot va començar quan a febrer passat, Sergio Garcia va vindre a buscar indicis d’on podia estar soterrat sa guelo. Tenia un sumari on sa guelo, analfabet, va posar la seua marca dactilar per admetre tots els actes de què li acusaven els torturadors. “Me impactó mucho ver su huella. A partir de eso, me vine con una botella de agua, para limpiar lápidas aquí en este cementerio de Llíria, en busca de inscripciones con nombres de los fusilados con mi abuelo. Encontré varias aquí, en el suelo del centro del cementerio de Llíria” ens conta Sergio del començament d’esta investigació que vol acabar obrint la fosa comuna que se suposa està només entrar al cementeri a l’esquerra.

Zona on se suposa està la fosa comuna

A partir d’ahí, Sergio es posa a investigar i donar a conèixer este descobriment. En abril anaren a parlar amb l’ajuntament de Llíria, i este dimarts, just quan es commemoren 79 anys de l’afusellament dels empresonats, ha pogut estar present i honrar a sa güelo, i tants altres que encara no tenen nom.

Per això, a l’agrupació de familiars de les víctimes del franquisme en les foses comunes del cementeri de Llíria”, els agradaria cosntruir “un monololito que recuerde a estas personas que llevan 79 años enterradas en la fosa común de Llíria, para honrar su memoria afeigeix Sergio Garcia emocionat.

L’agrupació encara no compta amb cap persona familiar dels afusellats que haguera nascut a Llíria. Per això, l’acte també serveix per donar a conèixer la seua tasca per si algú de Llíria s’uneix a este grup que vol recuperar la memòria de víctimes del franquisme natural de Llíria.

agrupacion.fosaslliria@gmail.com

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here