Ca Mari Carmen: “La diferència és que els supers fabriquen, i nosaltres elaborem menjar”

Fas més de 20 anys que Carmen i el seu home, Miguel, porten la carnisseria Ca Mari Carmen al carrer de Sant Francesc. Als dos els venia de família: ell per sa güela, la botifarrera, i ella per sa tia que regentava la carnisseria abans. Junts han creat un equip: ell elabora el producte en l’obrador, i ella ven a la tenda. Una tenda que ara han renovat al complet: “és com si anàrem en un BMV d’alta gamma però invertit en negoci” ens conten de la remodelació que ha costat 3 mesos i que ja mostren contents als seus clients.

 

Una porta automàtica rep als clients de la carnisseria. El color blanc, brillant i nou de l’interior fa que els clients feliciten a Carmen: “ha quedat molt bonic”. Mari Carmen somriu agraïda, “estem contents, i encara falta alguns detallets. Però ja teníem ganes d’obrir” contesta darrere el taulell de la carnisseria.

La carnisseria era de sa tia, quan es jubilà li digué si volia portar-la. D’això fa 21 anys. “M’acabava de casar amb Miguel, que també li ve de família, i sabia de què anava el tema. Al meu home li agrada molt, i damunt, tot el món diu que ho fa molt bo. Així que ens quedarem la carnisseria, i al voltant d’este negoci hem creat la nostra vida” ens conta Mari Carmen amb la seua alegria natural sobre els principis d’este negoci familiar. “No m’havia pensat mai en la vida que acabaríem en una carnisseria. Fon de gaidó” finalitza entre bromes mentre talla unes costelletes.

“1 de gener de 1997 entrarem” recorda perfectament Carmen. “Et passen sense pensar, no m’ha donat temps a res reflexiona de tot este temps al capdavant de la carnisseria. Després de 20 anys en la tenda i amb una clientela fidel, decidiren que era el moment d’apostar per reformar, innovar: “abans era una casa, hi havia cuina, quarto. Ara hem reformat i s’ha convertit en un negoci modern. És com si tinguérem un BMW alta gamma” diu amb humor Mari sobre esta reforma.

Si ella està despatxant, a dins, a l’obrador està Miguel fent embotits: llonganissa fresca, de pasqua, xoriço, botifarra de carn, pasta de botifarra, hamburgueses de vedella o pollastre.

A la setmana, Miguel fa uns 20 quilos de llonganisses, “perquè vols vendre una cosa que fa un altre. Este és el nostre valor, la gent compra perquè la qualitat del producte es veu. La diferència amb una gran superfície que ven embotit envasat, és molt gran” ens explica de la seua feina artesanal.

 “Nosaltres continuem amb la recepta de “la bisagüela” per fer embotit. És secreta” diu enigmàtic mentre ens explica que la llei obliga a uns condiments per tots, però la quantitat d’espècies i la mescla, això si ve de la recepta ancestral familiar. Després la recepta passà a sa güela, anomenada la Botifarrera, “dalt de la xixonenca feia embotit ja en 1939. Després a mon pare, i al meu germà major, Juan el botifarrero. Finalment també jo, al posar-me amb Mari carmen, vàrem decidir entrar en este món” ens conta Miguel mentre continua nugant llonganisses. “Abans es pastava a mà, ara tenim totes estes màquines, envasadora d’alto vacio atmosfèric, que allarga la vida dels aliments” ens explica dels avançaments sanitaris que han anat implementant des de fa anys a l’obrador de la carnisseria.

“Nosaltres no li afegim ni aditius, ni potenciadors de sabors, ni fécula. A vegades, en un super, prima que la llonganissa estiga molt bonica i li posen almidon i altres coses. En preu les gran superficies ens estan afonant. No podem competir en preus, però en qualitat sí” assegura orgullòs Migue mentre continua elaborant el producte estrella d’esta carnisseria: la llonganissa.

Mari Carmen confirma les paraules de Migue: “La gent si tu li ofereixes un producte de qualitat, compra. Si tu li enganyes, no torna. La gent no és tonta. Si va al super, un pollastre és més barat, perquè porten un tràiler amb 40 tones de pollastre, a nosaltres, en canvi, ens el porten cada dia. Ldiferència és que ells fabriquen, nosaltres elaborem menjar. Cada dia vas fent una coseta, un dia fas llonganisses i altre, botifarres. En el super té un conservant per aguantar a la bandeja, això ho fiquen en palets, industrial. Som diferents, no té res a vore. Cadascú que vaja on vullga” ens conta Mari tranquil·la.

Com veus el futur? Encara que tota la família de Miguel s’ha dedicat a fer embotit, no està segur de voler que les seues filles es dediquen a este món. “Quasi preferia que estudiaren una carrera, és molt de treball, és molt sacrificat i no sé si el futur amb les grans superfícies serà bo ens comenta realista Miguel. “S’ha de treballar, no hi ha altra cosa, açò és la teua vida. Duguem 4 anys sense vacacions, és sacrificat i molta obligació. I molt de netejar, has de tindre-ho molt net” afegeix Mari Carmen sobre el futur d’este carnissseria que ja porta més de 20 anys a Llíria i que aposta per receptes tradicionals  però amb una cara totalment renovada.

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here