Marcel·lí Garcia, o com convertir “Jo puc, Podem” en l’himne de la Salut mental

Marcel·lí Garcia fa any i mig va rebre una telefonada especial de Mikel Aizpurua, col·laborador del Taller Pentagrama, “em va telefonar per fer una cançó i a través de la música visibilitzar este col·lectiu”. Marce va escriure, amb les aportacions dels xavals de pentagrama “Jo puc, Podem”. Una cançó que varen cantar junts, els usuaris de Pentagrama i quasi 800 xiquets dels coles de Llíria dimarts passat al Pavelló nou. Esta és la Història d’esta cançó que s’ha convertit en un himne de la setmana de la salut mental.

Mikel el va cridar “ells volen fer-se visibles i a vegades no podem, la música ens pot ajudar”. Sense dubtar-ho, Marce García va anar al centre. “No coneixia a ningú. Vaig anar uns dies, férem unes reunions. Ells havien d’apuntar que era per ells la malaltia, com era el dia a dia per ells, quin eres els seus problemes, i com els altres els veien a ells” ens explica Marcel·lí dels orígens de “Jo puc, podem”.

En tres sessions varen escriure moltes coses. Eva, l’encarregada de Pentagrama, li va donar tot “varen escriure moltes coses, més de 60 o 70 fulls. Jo volia que hi haguera coses de tots, m’he pegat cabotades contra la paret per fer la lletra. Si he fet 60 o 70 cançons esta és la més difícil” reconeix Marcel·lí d’aquells moments creatius de com naix una cançó solidària i participativa.

“La cançó es diu, “jo puc, podem”, perquè tots, tots, tots, diuen la paraula podem o puc. I això és el més bonic que he tret. Ells tenen clar les coses diferents que tenen, però ells volen viure com el que més” assenyala el compositor.

Marcel·lí va fer la lletra i la música. Després va fer l’arrengament Moisès Bautista, mestre de llenguatge musical del conservatori de Llíria. “Allí al Conservatori la vàrem enregistrar. Canta Empar Llacer, jo, i tots els usuaris de Pentagrama. Ha sigut una barreja increïble” confessa ja del moment en què la cançó va prendre forma.

 

 

I així, arribem a juny, on com ja va informar La Veu de Llíria, es va fer un CD amb Pentagrama, “MusicalMent, “hi ha moltes col·laboracions de cançons de grups locals i altres de fora que han cedit els drets per Pentagrama. El CD obri amb este tema. El cor del meu cole del Carraixet, vingueren a cantar a la presentació. Ha estat molt participatiu i integrador” diu orgullós de tot el procés des de la creació de la cançó fins a la presentació del CD.

Però ha estat esta setmana d’octubre, quan la cançó s’ha convertit en l’himne de la salut Mental. “La Marxa va ser molt emocionant per a mi, amb tots els xiquets dels coles de Llíria. Quedarem en Partidors i amb una gorreta taronja anàrem fins al pavelló. Tots els usuaris de malalties mentals, més uns 750 xiquets cantarem junts. A més, vaig inventar una coreografia, i tots varen cantar i interactuar. Va ser molt emotiu” comenta amb un gran somriure.

“La Cançó la varen estrenar amb els músics del conservatori però el dia de la marxa va prendre sentit al cantar-la tots junts. Els alumnes l’han deprès perquè ha estat sonant a tots els col·legis de Llíria per la megafonia. Els xiquets se la sabien i amb la coreografia va ser un moment especial” reconeix de com ha anat cresquen esta cançó.

I no només pels xiquets dels col·legis de Llíria. “La resposta de Pentagrama ha estat tan emocionant. Ells es sentien importants des que varen escriure la lletra, però el somriure d’ells al Pavelló era brutal, se sentien volguts, integrats, i a mi em férem sentir com si fóra Mark Knopfler, encara que ells són els protagonistes de la festa i de la cançó. Això és el millor de compondre cançons” reconeix d’esta experiència amb els usuaris de Pentagrama on tot un pavelló junts va donar-li vida a “Jo puc, Podem”.

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here