Josep Mª Jordán: Notícia d’un llibre molt personal

LLETRES D’HORABAIXA

 

NOTÍCIA D’UN LLIBRE MOLT PERSONAL

Josep Mª Jordán Galduf

Acabe de presentar el meu últim llibre: El rumor de la fe. Un camino de búsqueda personal, publicat per Edeta Editorial (en la nova “Colección Pensadores”). Quin tipus de llibre és aquest? Di quina recerca hi es parla?

Certament, no és un text intel·lectual: és un llibre que combina la reflexió amb la meua experiència vital, i es troba carregat d’elements emocionals. Hi es parla d’una recerca espiritual per tal de conferir autenticitat i donar un major sentit a l’existència pròpia.

Aquest procés de recerca va començar per a mi, de forma conscient, ara fa set o vuit anys. En el llibre es refereixen els diferents factors que hi han intervingut: les lectures, les persones, les experiències viscudes.

A començament dels anys setanta (de l’anterior segle) vaig deixar un tant apagada la meua fe cristiana i transití cap a l’agnosticisme, tal i com vaig deixar constància en el meu llibre Cartes a Judes (publicat per l’editorial Saó l’any 2000).

Sentia aleshores una gran atracció per l’humanisme. Però aquest nou llibre expressa la necessitat que tinc, a hores d’ara, de reforçar l’humanisme amb una dimensió transcendent (com la fe) per a poder orientar millor la meua vida.

A la fi, el llibre narra com aquest procés m’ha conduït cap a un retorn i un retrobament amb l’experiència cristiana. Però viscuda aquesta d’una manera possiblement  més oberta i madura que en la meua joventut, descobrint a Déu a través dels sentits i captant la humanitat del missatge de Jesús.

És curiós com aquest procés ha portat a retrobar-me amb persones que foren molt importants per a mi en el passat, però també a conèixer i relacionar-me amb nous amics que m’han ajudant molt recentment en el camí de la vida.

L’elaboració del llibre ha resultat una aventura extraordinària que anà fluint sola. Primer vaig escriure un quadern curt que el vaig enviar a determinades persones; entre elles, els jesuïtes Antonio Moreno (el pare Judes) i Ramiro Reig (company d’universitat), tan presents en el text.

En realitat, aquell primer document no estava pensat per a publicar-se, sinó per a clarificar-me jo mateix, tot posant ordre en els meus propis pensaments. Però Ramiro m’animava a publicar-lo, i fins i tot va incorporar-hi una mena de pròleg provisional.

En això vingué la proposta d’Edeta Editorial de traure un llibre meu en la nova col·lecció de pensadors. Decidí tirar endavant en aquest projecte amb tres passes addicionals: 1) ampliar el quadern inicial; 2) redactar un llarg epíleg complementari; i 3) incorporar un annex amb les contribucions d’aquells amics a qui havia enviat el primer document.

ECONOMIA.-RAMIRO REIG CATEDRATICO

Tot anava endavant quan, de sobte, de forma un tant inesperada (i trista), va morir Ramiro el passat mes de maig (un esdeveniment sobre el qual vaig escriure un article en aquest diari). Per això vaig decidir acabar el llibre amb una mena d’homenatge a la seua figura.

He d’expressar el meu agraïment més profund a Toni Moreno, a Ramiro Reig (que en pau descanse) i a la meua dona (Carmen Asensi). I junt amb ells, a la resta de persones que apareixen en el text hi aportant el seu granet de reflexió i d’estima: uns sacerdots vinculats a la meua joventut (com D. José Nàcher, D. Benjamín Peinado, José Luis Barrera i Ismael Pons) i un sacerdot d’amistat recent (com Vicent M. Cerezo); companys d’universitat (com Emèrit Bono, Jesús Conill, Ximo Garcia Roca i Enrique Lluch); persones vinculades a les activitats en l’Escola d’Adults de Llíria (com Luis Marco, Dulce Pérez i Rafa Benítez); joves amics pe m’han aportat un testimoni molt especial de la fe (com J. A. Pérez Gago, Kika Bonet i Juanjo Silvestre, José Luis Albert i Pura Mateu, Inma Albert i Javi Pons); companys d’activitat en el Centre Arrupe de València (com Javier Molpeceres i Juando Martín).

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here