Carles Subiela: Desterrat

DESTERRAT

 

El professor
és desterrat
a un lloc remot
i, amb cert temor,
l’han hostatjat
a un casalot.

 

L’amo, pagès
analfabet,
és molt entès
en la natura
dels camps i ha tret
fills i horts amb cura.

 

L’altre, erudit
lletraferit,
la vida ha fet
voltat de llibres
en un contret
món d’intangibles.

 

Un, urbanita
amb els plecs
de facultat;
l’altre, lligat
als batecs
de la collita.

 

Un, castigat
opositor;
l’altre, afermat
conservador,
res no pareix
que els uneix.

 

La inicial
desconfiança
obri un canal
d’incipient
assegurança
i enteniment.

 

Fins que, sorgits
d’àmbits distants,
troben sentits
punts concordants,
la vena humana
que els agermana.

Han convergit
en l’esperit
dels fets vitals
i transcendents,
tots som iguals
i diferents.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here