Carles Subiela: Víctor Jara

VÍCTOR JARA

 

Tornat l’Estadi
Nacional
en un gran pati
presidiari,
és el penal
més sanguinari.

 

Hi ha un gran cantant.
L’ha conegut
un vigilant
i és abatut
a colps i a bots
davant de tots.

 

Les mans xafades
amb una barra,
cruels tanoques
fan risotades:
-Tu, la guitarra,
hui no la toques!

L’estadi, mut
i commogut
per tant d’horror,
brau, no s’afona
i al cel entona
cants de l’autor.

La veu potent
del cantautor
és permanent,
que per transmetre
lluita i amor
mai no es pot perdre.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here