Josep Mª. Jordán: Ha mort Ramiro Reig

ECONOMIA.-RAMIRO REIG CATEDRATICO

LLETRES D’HORABAIXA

 

HA MORT RAMIRO REIG

Josep Mª Jordán Galduf

 

Ha mort Ramiro Reig. Qui era ell, es preguntaran molts? Un mestre de vida sense voler demostrar-ho, un gran professor d’història econòmica i social, un excel·lent escriptor sempre discret.

Vaig fer un article sobre ell en La Veu de Llíria l’any passat (19 de març de 2017) a propòsit de l’any declarat per la Generalitat per a commemorar la memòria de Blasco Ibáñez. Hi vaig apuntar que Ramiro Reig havia escrit una de les millors biografies que jo conec sobre l’escriptor valencià: Vicente Blasco Ibáñez, editada per Espasa Calpe el 2002, i reeditada més recentment com a llibre electrònic per Faximil Books.

Hi vaig assenyalar també que Ramiro Reig és considerat un dels millors estudiosos del blasquisme. Per això i per la nostra amistat, Joan J. Adrià i jo tinguérem la sort de comptar amb la seua col·laboració quan vam decidir escriure el llibre L’atzarosa vida d’Enrique Blat. Un empresari republicà del Camp de Túria (1879-1951), perquè el personatge en qüestió estava embegut de les idees de Blasco Ibáñez.

I també, finalment, vaig incorporar en aquell article un amable comentari de Ramiro Reig sobre el llibre que havíem escrit Santiago Vicente i jo titulat Una finestra al món: doble perspectiva. Economia, cultura i educació. Un comentari que ara m’agradaria reproduir ací: “puc dir-te que el desig que expresseu els autors en la conclusió que el llibre siga de profit per a algú, s’ha complit en el meu cas. Busca suscitar en el lector una reflexió, un record, algun afecte perdut, una lectura que ens va marcar en paral·lel a les que l’escriptor ha sentit. Tot va discorrent d’una forma natural, al fil d’un encontre, d’una data, i hom es deixa portar i va també pensant, recordant. Hi ha crítica, però sense malícia, una actitud de pregunta i d’escolta”…

Ramiro Reig, nascut a Xàtiva l’any 1936, era jesuïta. Va ser un actiu militant contra el franquisme involucrant-se en el moviment obrer. Es va jubilar com a professor de la Universitat de València el 2006, i per a mi ha significat sempre una font d’inspiració molt important, tant acadèmica com personal.

Els dos últims anys havíem intensificat el nostre contacte. De fet, m’acabava d’enviar el pròleg d’un llibre en què estic treballant i que es publicarà, si Déu vol, el proper mes de setembre. Un parell de dies abans de morir vaig rebre el darrer correu seu i estic encara commogut.

Pregue per ell i per tots aquells que han faltat i estimem. Sense que em deixe vèncer per l’abatiment i la tristor. Sense perdre el somriure i l’esperança. Amb la voluntat de seguir recordant i estimant.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here