‘El gato estropajo’: l’edetana Mariamar Navarro publica el seu primer conte

“És molt difícil aconseguir que una editorial done suport a un autor novell”

Una vesprada, en una cafeteria, la inspiració va aparèixer a la ment de Mariamar Navarro. Ella va agafar paper i boli i va realitzar uns gargots que contaven la història d’un gat de carrer, que havia de buscar-se la vida. Així és com va nàixer la idea d’El gato estropajo; el primer conte d’esta autora resident a Llíria.

“Quan vivíem a la Pobla de Vallbona, hi havia un gat de carrer que ens seguia a tots els llocs” ens explica Mariamar Navarro. “S’esperava fora de la nostra casa. Un dia volguérem adoptar-lo, però ell no va voler. Era feliç en el carrer, perquè tenia de tot: aigua, menjar, llibertat…”.

Aquella vesprada, eixe gat es va transformar en dibuixos i, després, en un conte per a menuts. “M’agrada molt dibuixar; de fet també he escrit còmics. Després d’aquella vesprada, vaig passar els gargots a net. Era una història més extensa, però que vaig reduir perquè no es fera massa llarga”.

Una setmana després, la primera versió d’este conte estava acabada. I Mariamar, després de la supervisió crítica de Fran, el seu marit; va decidir registrar el llibre, perquè pensava que tenia possibilitat d’arribar a publicar-lo.

És aleshores quan va arribar el moment més difícil, perquè no totes les editorials s’atreveixen a apostar per la creació d’un artista novell i, si ho fan, no és amb les millors condicions per als escriptors. Algunes de les editorials a què Mariamar cridà a la porta es van mostrar interessades, però les condicions no la convenceren. Les editorials més clàssiques li oferien entre 0,40 i 0,50 € per llibre venut. Uns llibres que s’hagueren venut entre 12 i 15 €. I, fins i tot, una d’elles, volia pagar-li amb exemplars de la seua pròpia creació. “A més, una de les editorials es quedava amb tots els drets de la meua obra durant 10 anys i si la història haguera anat més enllà, jo m’haguera quedat al marge”.

Després de reflexionar, Mariamar va optar per l’autopublicació. I entre totes les editorials que treballen amb este mètode, va optar per l’editorial malaguenya Letrame, perquè també s’encarrega de la distribució en tendes online d’àmbit internacional.

“Tanmateix, ara m’espera la feina de donar a conèixer El gato estropajo i parlar amb llibreries perquè el venguen a les seues prestatgeries o amb escoles perquè el recomanen com a llibre de lectura. De moment, m’està anat bé”.

Però, tornem al més important. Què podran trobar els lectors en El gato estropajo? “No és un llibre didàctic. És un llibre per a divertir-se i que els xiquets i xiquetes ho passen bé” conta Mariamar. A més, és un llibre molt visual, gràcies als dibuixos confeccionats per la mateixa Marimar. “Els pares podran contar la història sense llegir el text”.

I, també, un llibre per aprendre, amb una moralitat final. I és que el gat protagonista viu còmodament, fins que un dia, sense saber per què, no té menjar. Aleshores ha de buscar-se la vida i lluitar, entre moltes dificultats. “T’ensenya a seguir lluitant dia a dia, a no desistir per molts obstacles que et trobes en el camí”.

Ella espera que el llibre “agrade als xiquets” i, també, que es venga. “Escric perquè m’agrada, però també m’agradaria poder dedicar-me a l’escriptura”. Després de lluitar, El gato estropajo és ja una realitat i Mariamar avisa: “Si funciona, hi haurà més entregues perquè la història conta un dia en la vida d’este gat”.

Però pel moment, Mariamar ha aconseguit el somni d’una xiqueta de 13 anys, que somiava en poder publicar alguna de les seues històries. A voltes, els somnis es fan realitat.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here