Carles Subiela: La Maleta

LA MALETA

 

L’home, en estat
extenuat
de somnolència,
sent la presència
del Déu Suprem
que diu: Anem?

 

Exhaust, ho accepta.
Déu li ha dut
una maleta
i ell s’ha sorprès
del contingut,
on no hi ha res.

 

S’explica Déu:
-Hi ha expressament
tot el que és teu
eternament,
el teu aval
celestial.

 

Els tus amors
són de la vida.
Tots els millors
béns terrenals,
en la partida,
són fums banals.

Teu ha sigut
el que has viscut.
Per al viatge
que ara emprendràs
no t’enduràs
més l’equipatge.

L’home, assentint,
pren la maleta
i emprén l’ascens
pel laberint
fins a la meta
del cel immens.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here