Josep Mª Jordán: Un quadern de fa 100 anys

(Josep Mª Jordán) S’acaben d’acomplir cent anys del moment en què l’escriptor Josep Pla va començar a escriure la seua obra mestra: El quadern gris. Un llibre que, tanmateix, no seria publicat fins a l’any 1966, editat per Destino amb un extens pròleg de Joan Fuster.

El quadern gris és un dietari que conta la vida, les observacions i les reflexions de l’autor al llarg de 1918 i 1919. Personalment, m’encanta aquesta manera de fer literatura i assaig, i jo mateix l’he practicada en una part dels meus treballs.

Causa emoció la forma íntima en què comença el llibre i tot l’univers que l’envolta: “8 de març (de 1918). Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats (…). No enyoro Barcelona i menys la Universitat. La vida de
poble, amb els amics que hi tinc, m’agrada”.

Aquella grip de què parla Pla fou una fortíssima epidèmia (coneguda com “la grip espanyola”) que va afectar tota la península. Es va iniciar la tardor de 1917 i assolí una particular virulència a la Comunitat Valenciana l’any 1918, estenent-se aleshores per tots els pobles i ciutats.

Vaig fer menció d’aquesta malaltia en el meu llibre L’escultor Silvestre d’Edeta i el país del seu temps, publicat en 1981. A Llíria (a l’igual que en altres indrets valencians) fou coneguda com “la Cucaracha”, i en foren nombrosíssimes les víctimes entre 1918 i 1919. Els treballadors dels cellers de Pere Merenciano, situat davant del lloc on s’acomiadava el dol dels difunts (prop de l’estació), anaven marcant ratlletes sobre la paret del celler cada vegada que hi havia un soterrar.

Obris per on obris el llibre de Pla et comunica coses interessants, ja siga en relació amb la vida quotidiana de l’època o amb la mirada atenta d’un jove que va descobrint agudament la realitat. I el dietari acaba justament amb el pas de l’autor a la vida professional: “12 de novembre (de 1919). Romà Jorí, director de “La Publicidad” (del matí), em proposà, sense gaires compliments, d’anar a París de corresponsal del diari. Són set-centes cinquanta pessetes el mes (…) Com que em demana una resposta ràpida, accepto sense dubtar, prejutjant (sense saber-ne res) una reacció favorable de la família”.

Sí, causa emoció la narració de la vida d’una persona en un altre temps. Et fa pensar en allò que hi ha de comú entre tots els éssers humans i com va passant la vida per a cada generació. En agafar el llibre de Pla, que tenia en una de les meues prestatgeries, he trobat un paper entre les seues pàgines. Una nota, amb data de 13 de maig de 1987, signada pel professor Josep Picó, del departament Sociologia de la Universitat de València. Aquesta nota diu així: “Estimat Pepe, en varen dir que fores tu qui llegires la meua ponència i que estigueres molt bé. Lamentablement, la mort d’un familiar no em va permetre acudir als actes. Et pregue que acceptes El quadern gris de Pla com a símbol del meu reconeixement. Gràcies per tot”.

De sobte, la meua ment s’activa en tractar de recordar aquella jornada acadèmica sobre l’estat de benestar i les persones que hi intervingueren. Com si jo mateix estiguera escrivint un dietari, a l’estil de Josep Pla.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here