Josep Mª. Jordán: Reformes en la Unió Europea

Josep Mª Jordán Galduf

Els vents econòmics semblen ara favorables per a la Unió Europea després de les greus turbulències viscudes durant la gran recessió. És, així, un bon moment per a avançar en unes reformes que són imperatives per a millorar la vida dels ciutadans. Unes reformes que consoliden la unitat del projecte comú, una vegada remuntat el cop psicològic rebut arran del Brexit. Unes reformes que doten de suficient estabilitat l’edifici comunitari per a resistir millor altres crisis econòmiques que vindran en el futur. A més a més, queda un any per a les noves eleccions europees i cal dinamitzar la Unió per a enfortir la confiança de la ciutadania en el projecte comú.

En l’àmbit institucional, l’actual president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker ha defensat la consolidació del sistema (ja aprovat el 2014) que vincula l’elecció del proper president de la Comissió amb el resultat de les eleccions al Parlament, la qual cosa obliga els distints partits a presentar-hi un candidat que haurà de fer campanya per tot el territori de la UE. D’altra banda, Juncker també ha proposat que s’unifiquen les presidències del Consell Europeu i de la Comissió Europea. Això, però, suposa una federalització del model de la UE que genera encara ara bastants resistències.

En l’àmbit monetari i financer hi ha el repte de continuar aprofundint i completant la unió econòmica i monetària. La Comissió ha proposat així unes mesures d’avanç en dues fases successives. En una primera fase, que s’estendrà fins al final de 2019, caldrà que es complete la unió bancària i la integració dels mercats de capitals amb nous elements com un Fons Únic de Resolució i un Sistema Europeu de Garantia de Dipòsits. En una segona fase, que es preveu entre 2020 i 2025, hi ha la intenció d’arredonir l’arquitectura institucional de l’euro amb mesures com la creació d’un actiu financer europeu segur i la implementació d’una funció d’estabilització pressupostària.

En l’àmbit econòmic i social hi ha el repte de continuar impulsant el desenvolupament del conjunt de la UE. Un desenvolupament que té lloc en un context internacional de major competència global, de major pressió sobre els recursos naturals i d’envelliment de la població europea. L’anomenada Estratègia Europa 2020 tracta d’actuar en distints terrenys (ocupació, innovacions, educació, medi ambient, reducció de la pobresa) mitjançant una actuació compartida pels diferents nivells de govern (comunitari, estatal, regional i local). Una estratègia interessant que cal perfeccionar i intensificar els anys vinents.

I en l’àmbit pressupostari, l’eixida del Regne Unit de la UE el 2019 significarà la pèrdua d’un contribuïdor net al finançament de les polítiques comunitàries. Això, tanmateix, pot ser també l’oportunitat per abordar una modernització del pressupost de la UE, tal com demana la Comissió Europea. El pressupost pot millorar tant en el vessant de les despeses com en el dels ingressos, per tal d’aconseguir una UE més desenvolupada, cohesionada, sostenible i segura. Amb el benentés que el pressupost de la UE no ho pot fer tot, sinó que s’ha de concentrar en uns objectius prioritaris de manera complementària amb els objectius que són competència de les administracions públiques estatals i regionals.

A la fi, com va dir Juncker fa poc, “Estem arreglant la teulada del projecte europeu. Però hem d’afegir pisos a aquesta casa. Ara fa bon oratge: fem-ho, perquè quan apareguen els nuvolots, que apareixeran, serà massa tard. Aprofitem els vents favorables”.

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here