Feltrer: “L’educació és l’única ferramenta que ens fa a tots iguals”

Carmen Feltrer és una de les mestres històriques de Llíria que, en l’actualitat, ocupa la regidoria d’Educació

Carmen Feltrer és mestra. De professió, però sobretot de vocació. Durant més de 40 anys, ha desenvolupat la seua professió en els centres públics de Llíria. Va desembarcar en el CEIP Sant Vicent, donant classe en una planta baixa en la plaça dels Burros; va passar la major part de la seua vida laboral en el CEIP Sant Miquel i va acabar la seua carrera en l’IES Camp de Túria, amb el canvi de l’EGB a l’ESO.

Ara, retirada de la vida professional, s’ha immers en la política. Des del 2015, ocupa – no podia ser de cap altra manera – la regidoria d’Educació; una matèria que sempre desperta importants debats. Dintre de la campanya de visibilització de dones edetanes 8 dies, 8 dones i, també, dintre de la secció La Veu de l’Escola; entrevistem a Carmen Feltrer per conèixer la seua trajectòria professional i la seua visió sobre l’educació i la problemàtica a Llíria.

“L’educació és completament necessària perquè és l’única cosa que ens iguala a tots” explica Carmen Feltrer. “Seguim necessitant l’educació com a ferramenta de modificar la situació social”.

Però, malauradament, per a Feltrer l’educació té molts més reptes que abans. “A pesar de tenir més ferramentes que abans, hem d’abordar més problemàtiques i de forma molt més específica”. A pesar que sempre hi ha haguts menors amb problemes d’aprenentatge, els avanços mèdics han permès la millor identificació de síndromes, que tenen una manera específica de tractar-se i que, també, suposen un repte per als centres.

“En el passat, l’educació afrontava reptes d’innovació de metodologies i objectius. Però les famílies cobrien les necessitats bàsiques. Però la crisi ha fet que moltes famílies estiguen en perill d’exclusió social i, a més, hi ha pares que no tenen la formació necessària per afrontar les noves problemàtiques dels nostres menors”.

I quin és altre dels grans reptes? La despolitització de l’educació. “És necessari un gran pacte. L’esforç en educació ha de ser molt gran perquè l’ensenyament estiga consensuada per tots i tots remem en el mateix camí i no es mesclen les polítiques. L’educació és una ferramenta política per millorar la societat, però mai es pot utilitzar en benefici de cap partit”.

“Tots som responsables d’haver-li robat l’autoritat als mestres”

Respectat en el passat i qüestionat en el present. Un dels aspectes que més ha canviat és la figura del mestre, del professor. “El professor no té la raó absoluta, és humà i es pot equivocar. Però li hem llevat l’autoritat i això ha perjudicat molt al món de l’educació. Considere que de cada mil mestres pot haver-hi un que s’equivoca”.

Este fet ha provocat que els pares creguen abans les versions dels seus fills, que la dels mateixos professors; cosa que abans no ocorria. “És més fàcil no posar límits als xiquets i xiquetes. I els necessiten. No hem de ser igual d’estrictes que quan jo era menuda, però necessiten límits. Sense coartar-los, però una ratlla roja que no puguen creuar”.

I sobretot, Carmen està a favor de conversar. “Cal escoltar-los, raonar i conversar amb ells. Contradient la dita popular: una conversa a temps és la solució”.

“A Llíria tenim mancances educatives, especialment per als xiquets d’entre 0 i 3 anys”

En l’actualitat, Llíria compta amb dos centres públics d’educació primària, dos centres públics d’educació secundària, quatre col·legis concertats, l’escola d’adults i l’EOI. Però, hi ha una falta de cobertura per als xiquets i xiquetes d’entre 0 i 3 anys. “A Llíria li fa falta una escola d’educació infantil, de 0 a 3 anys, per donar possibilitat a les famílies a què treballen i els xiquets estiguen ben atesos. No hi ha oferta educativa suficient i la base d’una educació comença quan són xicotets“.

I Carmen també considera necessari l’arribada de noves instal·lacions educatives. “Des de Conselleria de Valencia no s’han cuidat i des de Llíria havien fet el seu treball, teníem els terrenys. Esperem poder fer-ho si ens concedeixen el programa Edificant”. D’aquesta manera, es podria rebaixar la càrrega de l’alumnat del CEIP Sant Miquel, que compta amb tres línies i millorar el repartiment dels alumnes amb necessitats especials, cosa que es fa entre tots els centres, gràcies al Consell Escolar.

En política, després d’haver disfrutat “molt en l’educació”

Com s’ha nomenat a l’inici; Carmen arriba a la política, després d’una llarga trajectòria professional. “Comencí en el CEIP Sant Vicent, amb una classe en uns baixos de la plaça dels Burros, perquè abans les coses no eren com ara. En ixos quatre anys, aprenguí molt d’Ernestina i Lluïsa Sabater. Després arribí al col·legi Sant Miquel i em trobí un grandíssim equip humà. Teníem molta il·lusió, treballàrem molt i disfrutàrem, perquè veíem els resultats”.

I en la seua última etapa, va treballar a l’IES Camp de Túria. “L’institut és una altra realitat més dura perquè comencen a quedar-se xiquets pel camí i et dol vore com xiquets es perden o no tenen ixe entorn que pot ajudar-los i indicar-los el camí. I fracassen escolarment i la societat no es pot permetre tindre persones que persones escolarment. Per sort tenim l’escola d’adults, els graus de formació. L’educació és contínua en la vida i que ixa ferramenta sempre els obrirà les portes del treball“.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here