Francesc Rozalen: La neu torna a la serra de la Bellida

Arribada a Sacanyet des d’Alcubles

La serra de La Bellida està novament recoberta de blanc ja que per segona vegada, el 27 de febrer, ha tornat a nevar en aquesta serra gelada on predomina un clima amb signes de continentalitat. Una vegada més s’ha complert la sentència popular quan afirma que “de febrers, n’hi ha pocs de bons” I és que “febreret el curt, és brau i tossut”. Però les nevades de febrer sempre han sigut molt ben rebudes per la cultura popular: “Neu i pluja de febrer, el millor femer”.  

Sacanyet

 La primera nevada que caigué a La Bellida fou els dies 1 i 2 de febrer, quan s’acumulà una bona capa de neu i es mantingué durant una setmana  perquè les temperatures a Canales arribaren a -5º. I això que no és un hivern dur com alguns altres on s’ha arribat a temperatures quasi siberianes de -16º. Per això els llirians quan a la ciutat edetana bufa el vent de tramuntana solem exclamar: “¡Fa més fred que en La Bellida!”.  I és que aquesta serra,  amb 1334 metres d’altura en el punt més alt, sempre ha estat present en el paisatge dels llirians formant un punt de referència allà a l’horitzó.

Port de La Bellida

La Bellida ha estat històricament com un gran dipòsit de neu gràcies als innumerables ventisquers que emmagatzenaven la neu caiguda per al consum de la ciutat de València. Aquestes muntanyes de forma allargada, amb cims arredonits, quasi plans vistos des de Llíria, i amb neu durant bona part de l’hivern, foren una font de riquesa per als llirians durant els segles que durà el comerç de la neu.   

La segona nevada que ha caigut el 27 de febrer ha estat també copiosa. Estigué nevant tot el dia i els poblets de Sacanyet i Canales tornaren a estar incomunicats. Al dia següent, les màquines llevaneus deixaven les carreteres d’accés a aquests dos poblets completament netes, així com els principals carrers.

Per aquest  motiu, el 28 de febrer, per la vesprada, tinguí l’oportunitat de pujar a la serra en companyia de Juan Antonio Bort i Manoli Martín per fer una passejada per aquestes muntanyes tan austeres i alhora realitzar un reportatge fotogràfic que ara us mostrem en aquesta col·laboració. Cal dir que l’oratge estava molt emboirat i la visibilitat no era massa bona, però poguérem veure, sobretot en la part de les ombries, la grossor de la capa de neu caiguda. I això que el dia havia tingut unes temperatures més prompte elevades i la neu ja estava desfent-se. Per exemple, quan pujàrem al vèrtex geodèsic de la Bellida feia 6º a les 17 h. Una temperatura elevada per a l’altitud d’aquestes muntanyes envoltades de neu.

Vista general de Sacanyet baixant de Canales

Com a senderista des de fa més de trenta anys, la Bellida és una serra que sempre l’he estimada  per ser un territori auster, de forts contrasts i amb una enorme càrrega històrica: mirador privilegiat del golf de València, veredes de ramats, camins de transhumància i de neu esculpits en la roca amb la suor de nombroses generacions de carreters i nevaters, serra domesticada pels nombrosos ventisquers, territori de bandolers i roders, suport per a guanyar-se la duríssima vida dels fornillers, escenari de batalles en la fratricida Guerra Civil, muntanyes que foren refugis de maquis amb la brutal repressió franquista i tantes i tantes històries silenciades, terra de saqueig pels devastadors incendis forestals…

Límit provincial entre València i Castelló

 Si esteu interessats en saber més d’aquesta serra tan especial, podreu trobar més informació en l’article que vaig publicar en el meu blog de La Veu de Llíria el 23 de març de 2017. Espere que gaudiu del reportatge fotogràfic que acompanya aquest text.   

Ventisquer de la Cova Sabuquera

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here