Fina Pérez: El Murmuri de les dones

EL MURMURI DE LES DONES

Estic segura que avui dia poca gent dubta de la contribució de les dones a la humanitat en totes les branques del coneixement, no obstant, això no es veu reflectit en la guia de carrers de les ciutats.

Passejant pel casc urbà de Llíria ens adonem que no som una excepció, ja que de dos-cents cinc noms de carrers, únicament vint-i-un tenen noms femenins, dels quals deu fan referència a advocacions marianes o al santoral: Cova Santa, Mare de Déu (plaça i carrer), Mare de Déu de Montiel, Miraculosa, Pilar, Puríssima, Remei, Santa Anna i Santa Bàrbara; mentre que sis és refereixen a alguna cosa relacionada amb les dones o porten noms abstractes o genèrics en femení: Beateri, Esperança, Estrella, Llibertat, Torre de la Reina i 8 de març; i, finalment, cinc és refereixen a dones que van destacar aportant el seu talent, creativitat, valentia i personalitat, cadascuna en la seua faceta: Isabel de Villena, Santa Teresa Jornet, Beata Maria Ràfols, Maria Jané i Remedios Contreras.  Amb aquestes dades, és més que evident que hi ha una descomunal desproporció entre noms masculins i femenins en els rètols dels carrers de Llíria, cosa que, com ja avançava al principi, no és diferent al que passa en les altres ciutats, de manera que tenim una història incompleta i per completar-la és necessari el coneixement i reconeixement de les grans dones, dones que han sigut o són importants, però també invisibles.

Diu la RAE que visibilitzar, vol dir fer visible artificialment allò que no es pot veure a simple vista (com amb els raigs X els cossos ocults, o amb el microscopi els microbis) i pel que fa a les dones, cal massa vegades agafar els raigs X o el microscopi.

Descobrir les dones que ja estan en els noms dels nostres carrers i conèixer els motius pels que van merèixer l’homenatge i el record públic, és una forma de visibilitzar el que les dones van aportar a la  història. Als carres de Llíria podem descobrir a les cinc dones que han rebut eixe reconeixement:

Elionor Manuel de Villena, coneguda com Isabel de Villena (1430-1490), va ser una religiosa i escriptora valenciana del segle XV considerada com la primera dona escriptora de la literatura valenciana i feminista abans de l’existència del feminisme com a moviment. En la zona de Mura trobem el carrer que, des de l’any 2000, porta el seu nom. La seua obra, Vita Christi, narra la vida de Crist des del punt de vista femení centrant-se per a això en la vida de les dones del seu entorn, Santa Anna, la Mare de Déu i Maria Magdalena, la qual cosa s’ha interpretat com una reacció davant la misogínia de l’Espill de Jaume Roig.

Teresa de Jesús Jornet i Ibars va morir a Llíria el 26 d’agost de 1789, on un carrer porta el seu nom des de l’any 2000. Dels seus contactes amb un grup de sacerdots va sorgir la idea de crear un institut femení consagrat exclusivament a l’assistència de les persones pobres ancianes i abandonades, d’aquesta idea neix una institució religiosa coneguda en l’actualitat com Germanetes dels Ancians Desemparats. Va ser beatificada el 1958 i canonitzada el 1974. Així mateix, Pau VI la va proclamar patrona de l’ancianitat en 1977.

Maria Josefa Rosa Ràfols Bruna, (1781-1853), més coneguda com a Madre Ràfols, infermera i fundadora de les Germanes de la Caritat de Santa Anna, comunitat que des de 1894 està present a Llíria, va participar activament en els Sitios de Zaragoza, arriscant la seva vida socorrent malalts i prestant ajuda humanitària. A l’hospital va actuar d’una manera impensable per a una dona de la seva època ja que a les dones no se’ls permetia intervindre directament sobre els malalts. Va ser desterrada a Osca acusada de conspirar contra Isabel II. Des de l’any 2000 una plaça propera al col·legi de Santa Anna, porta el seu nom.

Maria Jané té dedicat un carrer a Llíria des de 1958, a petició dels seus descendents que van demanar a l’Ajuntament que dedicara a la seua mare el carrer que es va formar quan van construir uns habitatges en uns terrenys de la seua propietat. Segons conta Roberto Martín en el seu llibre, Llíria, un paseo por sus calles, era una dona amb valentia, que va enviudar jove amb tres fills. Cal dir que a cap altre carrer a Llíria té per nom passatge.

Remedios Contreras Miguel, (1943-1955) nascuda a Llíria de mare lliriana, també té el seu carrer a la zona de Mura des de l’any 2000. Va estudiar a l’acadèmia Edeta i es va llicenciar en Filosofia i Lletres a Madrid on va exercir la seva tasca com a docent, historiadora i investigadora, especialitzant-se en història d’Amèrica, col·laborant amb la Reial Acadèmia de la Història que la va nomenar acadèmica “correspondiente Llíria”, i és que així com en la RAE, les cadires porten els noms de les lletres, a la RAH, els noms són de poblacions.

Estes cinc dones ocupen l’espai que els pertany per dret propi, però també cal reivindicar a les que no hi són i també ho mereixen, a les famoses i a les anònimes i oblidades, perquè com diu l’escriptora Rosa Montero (Historia de mujeres) “hay una historia que no está en la historia y que sólo se puede rescatar escuchando el susurro de las mujeres”.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here