Joanvi Candel: Repensar la Llíria turística. El cas d’Almagro

El cas d’Almagro. Capital Espanyola del Teatre Clàssic.

El cas d’Almagro a 23 km de Ciutat Reial i amb una població de 9000 habitants, és més semblant a Llíria que no Màlaga o Bilbao. A Almagro no hi havia que bastir un NUCLI perquè el tenien, i en aquest cas era el Corral de les comèdies, el teatre més antic d’Espanya, de principis del segle XVII, recolzat per un inevitable ambient de teatre clàssic del segle d’or castellà. A Almagro se respira teatre per tots els racons.


En segon lloc Almagro tenia una ÀREA PATRIMONIAL d’importants edificis amb una gran quantitat de recursos monumentals en mal estat o totalment per desenvolupar.
En tercer lloc, comptava amb una modesta ÀREA DE SERVEIS, que poc a poc s’incrementà amb la construcció de xicotets hotels amb encant, la creació de cases rurals i la decisiva rehabilitació del monestir de l’ordre de Calatrava com a residència.
En quart lloc una notable millora urbanística, els ENTORNS passaren d’espais urbans degradats a meravellosos racons amb encant, plantar arbres allà on podia ser, i convertir la plaça Major en un espai sense fum ni soroll, sense cotxes, en un agradable escenari teatral.
Uns anys abans, el 1978 s’havia inaugurat el festival Nacional de Teatre Clàssic amb grans expectatives. Lentament aquest va resultar el RELAT TURÍSTIC perfecte per a la ciutat d’Almagro.
I per a acabar prompte es van veure obligats a habilitar nombrosos espais dramàtics, com ara l’Hospital de San Juan de Dios, en un modern espai escènic amb dues sales, una a l’aire lliure, el Teatre Municipal i finalment la inauguració del Museu del Teatre en altre convent rehabilitat.
Per tant no calia construir teatres, estaven allí, al costat de casa.


Bàsicament anem a fer servir la mateixa redacció. On diu Almagro posarem Llíria i on diu teatre, Música.
El cas de Llíria. Capital Valenciana de la Música.
El cas de Llíria a 25 km de València i amb una població de 23000 habitants, és més semblant a Almagro que no Màlaga o Bilbao. A Llíria no hi ha que bastir un nucli perquè el tenim, i en aquest cas és la Vila Medieval, una impressionant concentració de monuments recolzats per un inevitable ambient de música i músics. A Llíria se respira música per tots els racons.
En segon lloc Llíria té una ÀREA PATRIMONIAL d’importants edificis amb una gran quantitat de recursos monumentals, que a diferència d’Almagro, estan esplèndidament restaurats.
En tercer lloc, compta amb una modestíssima ÀREA DE SERVEIS, que poc a poc s’incrementarà amb la construcció de xicotets hotels amb encant, la creació de cases rurals i la decisiva rehabilitació del monestir de Sant Miquel com a residència.
En quart lloc està planificant una notable millora urbanística, els ENTORNS passaran d’espais urbans degradats a meravellosos racons amb encant, plantar arbres allà on podrà ser, i convertir la plaça Major en un espai sense fum ni soroll, sense cotxes, en un agradable auditori musical.
Tot just al 2019, (40 anys després d’Almagro) s’inaugurarà el Museu Valencià de la Música amb grans expectatives. Lentament aquest resultarà el RELAT TURÍSTIC perfecte per a la ciutat de Llíria.


I per a acabar, prompte es veuran obligats a habilitar nombrosos espais musicals, com ara els Banys àrabs, el Forn de la Vila o els Mausoleus Romans. La inauguració del Museu Valencià de la Música serà amb el concert de Cap d’any presidida pel president de la Generalitat.
Per tant no caldrà construir auditoris, estan ací, al costat de casa.
Joan V. Candel Alemany. Gestor turístic

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here