Miguel Ángel i Victoria, víctimes del moviment Okupa: “Ens hem sentit indefensos davant la justícia”

Miguel Ángel, Victoria i la seua família han recuperat la seua casa. Després d’any i mig de preocupacions, angoixa, judicis i tràmits administratius; la justícia va autoritzar el desallotjament de la família que havia okupat la seua casa en el c/Viriato, número 17.

És un dels exemples del moviment okupa, que també està present a Llíria. En total, el departament de Benestar Social calcula que 100 habitatges de la ciutat estan actualment okupats. Principalment, a la Vila Vella, al barri del Pic i als barris o zones més desocupades.

Victoria i Miguel Ángel ja han aconseguit recuperar la seua propietat. La justícia els ha donat la raó, però la lluita no ha acabat perquè l’administració els exigeix el pagament de serveis – 800 € de deute amb Aqualia – dels que han gaudit els okupes de sa casa. “Ens hem sentit indefensos. Demanem una solució”. Esta és la seua història.

Per sorpresa ta casa deixa de ser teua

La casa del C/ Viriato, 17 era una casa familiar de la dona de Miguel Ángel, des de fa més de 150 anys. Com no habitava allí cap membre de la família, van decidir llogar-la. I aleshores van començar els problemes.

“Hi havia una dona de lloguer. Al principi bé, però després va deixar de pagar” explica Miguel Ángel. Els impagaments van continuar, durant quasi dos anys; fins que, a mitjans del 2016, va decidir anar-se’n. La dona deixava un deute de 2.700 euros en concepte de lloguer.

Ella mateixa va entregar les claus a l’advocat de la família, a les 10 del matí d’un matí. Miguel Ángel les va recollir i a les 11 del matí va arribar al carrer Viriato. I va arribar la sorpresa: la casa estava okupada. “Jo em quedí de pedra. Arribe i no puc obrir amb la clau, perquè està el forrellat passat per darrere de la porta. I hi ha dins un home, que em diu que s’ha trobat la porta oberta de bat a bat i que no se’n va”. Com és possible si sols havia passat una hora? “No hi ha proves, però jo crec que la dona va ser qui va posar als okupes dins de la casa”.

Quatre hores després, l’okupa ja havia canviat el pany de la porta i havia instal·lat a la seua família a l’interior: la seua dona i tres fills. “Ell em diu que no pot anar-se’n, que no tenen casa i que estan una setmana sense menjar”.

Ràpidament, Miguel Ángel notifica l’okupació a la Policia Local i a l’Ajuntament de Llíria. Els advocats inicien les negociacions amb l’okupa per tractar que abandone la vivenda de manera pacífica, sense recórrer a la via judicial. “Vaig intentar oferir-li ajuda per vore si abandonava la casa. Però ell ja havia rebut ajuda de Benestar Social i, també, del Banc d’Aliment. Li vaig oferir llogar-li la casa o vendre-li-la, però no volia. I tampoc volia anar-se’n. Així que, no em va quedar altra opció que anar a jutjat”.

Així Miguel Ángel i la família van haver d’anar a juí, per partida doble: per l’impagament del lloguer de l’antiga inquilina i per aconseguir el desallotjament de l’okupació. La justícia falla favorablement, però la família ja s’ha gastat 2.500 euros en advocats. “On està la justícia?”

La sentència obligava a la família okupada a abandonar l’edifici a finals del mes de maig del 2017. Però ells es negaren a anar-se’n. “En eixe moment, ja no vaig aguantar més. Ell s’havia burlat de mi, de la justícia i de tot el poble de Llíria”.

Però Miguel Ángel, va haver de resignar-se a esperar l’ordre de desnonament, marcada per al 30 d’agost. “Eixe dia, vinguérem tota la família a la porta, a esperar que se n’anaren”. Els okupats van abandonar l’habitatge i, abans d’anar-se’n, el pare va fer demanar perdó als fills. “Jo els diguí: Vosaltres no m’heu de demanar perdó, és el vostre pare qui ha comès la infracció”.

Les conseqüències de l’okupació

La casa de la dona de Miguel Ángel estava en males condicions, quan la van recuperar. Els mobles trencats, les parets ratllades, la casa molt bruta, el sòl alçat. Els seus mobles havien acabat en l’ecoparc sense ells saber-ho. I ara han hagut d’utilitzar hores i diners per deixar-la en bones condicions.

No obstant això, els problemes no han acabat. Una volta recuperada, els havien donat de baixa en la llum i l’aigua per impagament. I els reclamaven les taxes de fem i reciclatge d’una propietat que els havia estat arrabassada.

Els problemes amb Iberdrola i les taxes municipals estan aclarides, però no la d’Aqualia. La companyia els reclama 800 € de rebuts d’aigua impagats, quan la justícia ha demostrat que, durant eixe temps, la casa estava okupada. “Aqualia ens envia a l’ajuntament i allí ens envien d’un departament a un altre, sense donar-nos solució. Sabem que ells han tingut ajudes de l’administració, però nosaltres ens sentim indefensos. No ens donen solució al problema amb Aqualia“.

Miguel Ángel reconeix que, al principi, pensava pagar els rebuts, però que ha decidit que ja hi ha prou d’haver de fer una despesa, quan ells han sigut els principals afectats. “Acceptem pagar els 140 o 160 euros de tornar a enganxar l’aigua, però els rebuts, ja em pareix massa” assegura.

Temor a una nova okupació

Esta història ha afectat molt a la família, que ha hagut d’afrontar maldecaps, disgustos i preocupacions. “La meua dona no vol ni vindre” explica Miguel Ángel. “Té un disgust i molt de pesar per tot allò que ha passat”. I és que temen que la casa la tornen a okupar.

Per això, la seua filla Victoria s’ha traslladat a viure allí, a una casa sense aigua i en procés de restauració. “Estic vivint ací, en unes condicions un poc difícils perquè no tenim aigua, però no veiem altra manera d’evitar que la tornen a ocupar” explica ella.

Des que està vivint allí, ja han intentat entrar en diverses ocasions. “Un dia vaig arribar i la finestra de la porta estava tota doblada. És una situació que fa por” explica. Un altre exemple clar és un missatge que els van deixar gravat a la porta de fusta de la casa: “Yo te mato, que han intentat esborrar de la porta, però que encara es pot entreveure, si u es fixa detingudament.

Un any i mig després, Miguel Ángel i la seua família han pogut recuperar la seua casa okupada. Però, com ens han contat, la història continua. Aquest és un exemple proper dels problemes i les conseqüències de l’okupació. Hui ells han volgut contar-nos la seua història. Una història que no és aïllada, perquè Llíria té més de 100 cases okupades.

1 Comentario

  1. Sols un apunt, això no és un moviment okupa de ningún tipus, aquest cas és un example de ocupació ilegítima de una casa però no té res a veure amb les ocupacions que porten a terme ¨moviments ocupes¨socials. I menys encara escrivint-ho amb ¨K¨ que és com normalment aquest grups s´han identificat. Espere que siga ignorácia i no fet amb mala inteció.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here