Joanvi Candel: Llíria de “Levante feliz” a Ciutat vital

Josep Manaut

 

Llíria, de “Levante feliz” a ciutat vital.

 

Els llirians, com qualsevol poble, bàsicament sabem el que som, el que volem ser i el que volem transmetre a les futures generacions, però això no és prou per a desenvolupar una indústria turística que genere recursos econòmics i per tant llocs de treball de qualitat. A més, necessitem que els nostres recursos culturals siguen apreciats des de l’exterior.

 

L’amabilitat de la geografia i del clima tantes vegades envejats, la situació a un pas de la Serrania i amb unes platges esplèndides a 25 km de distància, és la tòpica imatge del Levante feliz, que entre altres poblacions, es té de la ciutat de Llíria.

 

Però la nostra veritable IDENTITAT CULTURAL, és un extraordinari conjunt de coneixements, de costums, de tradicions i d’història que hem heretat del passat, i que juntament amb les aportacions que les noves generacions estan fent en l’actualitat, són la base de la manera en la qual ens expressem i vivim.

Per tant els llirians tenim uns recursos patrimonials enormes, d’arqueologia Ibèrica i romana, monuments de primera categoria, una llengua pròpia, gastronomia, festes i a més segurament, és una de les ciutats europees amb més músics.

 

Aquesta reflexió ens hauria de portar a pensar que si no tenim desenvolupada una indústria turística equivalent als nostres recursos, és tal volta perquè no hem encertat en la difusió del nostre patrimoni cultural, perquè no hem estat capaços de projectar a l’exterior una atractiva identitat turística.   

 

A França nomenen IDENTITAT TURÍSTICA, a allò que pensen els potencials turistes de la ciutat que voldrien visitar, així doncs, una cosa és allò que considerem nosaltres que som i moltes vegades és una altra molt diferent el que pensen de Llíria els forasters.

 

Per a una ciutat com la nostra es tracta de la visió que tenen els potencials turistes de nosaltres, del nostre patrimoni, de la nostra cultura…, és per tant la imatge cultural que projectem cap a l’exterior.

 

Si des de l’exterior només valoren tota eixa sèrie de tòpics absurds, simplificant la nostra potent i castigada identitat cultural, no serà possible conformar una relativament important indústria turística. Però si som capaços de projectar allò que realment som, una població amb una identitat cultural potent, i quan més potent és,… millor, més seran les possibilitats de rebre un turisme de qualitat.

 

En definitiva, és la motivació per part del potencial turista en fer un viatge per a visitar-nos. La rendibilitat d’una indústria turística a Llíria, passarà irremeiablement per millorar la nostra IDENTITAT TURÍSTICA.

 

Una vegada finalitzat el projecte “LES MERAVELLES LLIRIANES” que ha tingut com a finalitat conscienciar-nos de la quantitat i qualitat dels nostres recursos culturals, ara caldria donar-los a conèixer i, projectar-los cap a l’exterior, per tal de crear una nova identitat turística més d’acord amb la nostra potent identitat cultural.

 

CONCLUSSIÓ:

Tot passa per una decidida voluntat política de modificar la imatge i les sensacions que es té a l’exterior de nosaltres, dissenyant un projecte de projecció dels valors de la nostra ciutat i del nostre patrimoni, de la nostra cultura, dels nostres monuments, dels nostres establiments comercials, dels restaurants, etc…  per tal d’adequar-la a allò que volem comunicar, amb entusiasme però també amb el màxim de rigor.

 

 

Joan V. Candel. Gestor turístic.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here