Fina Pérez: Feminitzant l’esport

FEMINITZANT L’ESPORT

Aquest cap de setmana, Llíria serà la seu de la 1a. fase del Campionat d’Espanya de Futbol de seleccions autonòmiques femenines sub-16 i sub-18 en la qual competiran les dones de les seleccions d’Aragó, Galícia, País Basc i la Comunitat Valenciana .

L’acte que es va fer a l’Ajuntament per presentar aquest esdeveniment esportiu, també va servir per anunciar una molt bona notícia per al món de l’esport local: el naixement a Llíria, d’un equip femení de futbol, amb molta il·lusió i força.

Inimaginable, dues notícies de futbol amb protagonistes femenines en un mateix acte !!. Dues notícies de futbol en què les protagonistes són dones i no ho són pels insults que reben, com la jove àrbitra que va denunciar fa uns dies els insults masclistes i sexistes que va haver de suportar en un partit de juvenils. No. En aquest cas ho són per qüestions estrictament esportives.

També en l’esport cal fer un esforç per parlar i escriure amb un llenguatge no sexista, adaptant, o usant correctament, la terminologia concreta d’un món que, durant tants anys, ha estat exclusivament masculina. Una cosa que no ha de ser molt difícil ja que, si consultem el diccionari de la RAE, veurem que existeixen els femenins.

I, aprofitant la notícia esportiva femenina futbolera de Llíria, podem començar a consultar tots aquests noms que es donen als protagonistes i jugadors en un partit de futbol, ​​i veurem com quan les protagonistes són dones, hi ha les expressions i paraules adequades, així que parlarem de l’àrbitra, la jutge de línia o la linier, i de l’entrenadora o tècnica, i mai, mai, la “míster”. A la jugadora que defensa la porteria l’anomenarem portera, “cancerbera”, arquera, meta o “guardameta”. Per la gespa gaudirem del bon joc de la defensora o saguera en la línia defensiva, la carrilera o la lateral dreta/esquerra, corrent per la banda i, a la migcampista intentant contenir l’equip contrari. Les atacants seran la davantera, l’extrema dreta/esquerra i la davantera centre que, generalment, serà la golejadora de l’equip. I, la capitana, la jugadora líder de l’equip.

Lluny queden els temps de les paraules de Pierre de Coubertin, el pare dels moderns Jocs Olímpics, quan deia que “l’esport femení no és pràctic, ni interessant, ni estètic, a més de ser incorrecte”, i no només la pràctica, també la presència de les dones en els estadis, com a simples espectadores, li semblava, igualment, antiestètica, res interessant i incorrecta.

Avui dia no podem entendre que els Jocs Olímpics no tingueren participació oficial de dones fins Amberes 1920, i que la primera atleta portadora de la torxa olímpica ho fóra a Mèxic 1968, però és que fins a Londres 2012, fa només cinc anys!!!, no hi va haver participació femenina en totes les delegacions dels països que competien.

Els canvis han normalitzat l’esport i les jugadores de l’equip femení de futbol de Llíria, contribueixen a la normalització.  Per descomptat que els desitge, a totes elles, nombrosos èxits, però també els desitge que no siguen invisibles per als mitjans de comunicació, que els donen cobertura mediàtica i que ho facen amb el llenguatge adequat.

Ja veieu la feminització de l’esport, la feminització del futbol, passa per Llíria.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here