Carles Subiela: ELS CLAUS

A aquell xiquet
de geni curt
son pare un dia
li mana un fet
que sembla absurd
o una follia.

 

-Tantes vegades
com tu t’enfades
claves un clau
en la paret!
Bé o de mal grau,
ho fa el xiquet.

 

El primer dia
són trenta claus.
Com més va més,
va fent les paus
amb harmonia
i és més distés.

 

I un jorn normal
li diu al pare
que no li cal
clavar cap clau:
-Ja no em descare
com un babau!

Amb alegria,
aquest declara:
-A partir d’ara,
per cada dia
que no et desbraves
un en desclaves.

Així ho ha fet
fins que li plau
que arriba el dia
en què anuncia:
-No queda un clau
en la paret!

 

-Fill, molt ben fet.
Mira els forats
que en la paret
queden marcats,
que en els sers vius
són cicatrius.

 

Cada moment
d’ira enfurida
deixa ferida.
Tin-ho present
quan vas tractant
els del voltant.

El fill ha aprés
una lliçó
d’excepció.
Fer-se l’ofés
a ell li fa mal
i a tots igual.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here