Fina Pérez: 25 de novembre

El 25 de novembre lluitem contra la violència de gènere, una violència que no s’exerceix únicament contra les dones i que no es circumscriu únicament a l’àmbit familiar. Bona prova d’això són tant els assassinats de menors en mans del seu pare, parella o exparella de la mare, com les violacions i abusos en festes i actes multitudinaris.

Segons les dades oficials del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, a data 24 de novembre, quaranta-cinc (45) dones han estat assassinades a Espanya aquest any, i encara hi ha tres (3) casos més en investigació.

A falta d’aquests últims dades, les 45 dones assassinades han deixat vint-i-tres (23) orfes/nes.

Nou (9) d’aquestes dones, el 20,50%, havien presentat denúncia i, en vuit casos, la denúncia havia estat presentada per altres persones.

Cinc (5) dones assassinades tenien mesures de protecció en vigor.

Vint-i-nou (29) dones, el 65,9%, eren espanyoles de naixement i trenta-cinc (35), el 77,3% tenien entre 21 i 50 anys.

Dels quaranta-cinc agressors, trenta són nascuts a Espanya, trenta-dos té entre 21 i 50 anys. Dotze d’ells van consumar el suïcidi posterior. Vuit ho van intentar sense aconseguir-ho.

I si aquestes dades són alarmants, no ho són menys les dels/les menors que han estat assassinats/des per violència de gènere i que, segons les estadístiques oficials, a data 10 de novembre, han estat vuit (8) en aquest any, la xifra més alta des que es registren aquests crims (2010).

Des de l’any 2013 hi ha a Espanya 162 menors orfes/nes per violència de gènere.

Des de l’any 2003, 917 dones han mort a Espanya a mans de les seues parelles o ex parelles

Des de l’any 2010 han mort a Espanya 28 menors a mans de les parelles o ex parelles de víctimes de violència de gènere.

A tots aquests números caldrà sumar que la dona assassinada avui a Vinaròs, estava embarassada, segons van confirmant les notícies.

El que no sabem és la xifra dels menors que estan sent utilitzats com una eina per fer patir i dominar a les seues mares, coaccionant-les i manipulant-les, però sí sabem que tota aquesta violència té greus conseqüències sobre xiquets i xiquetes, perquè condiciona el seu benestar, el seu desenvolupament i la seua educació, alhora que perpetua els maltractaments entre generacions.

Amb tots aquests números, tinc clar que la lluita contra la violència de gènere, contra el masclisme criminal, és una qüestió d’Estat que és qui ha d’aportar totes les mesures i recursos, començant pels econòmics i continuant pels socials i educacionals i també és una lluita de la societat, dones i homes, que no podem continuar permetent aquestes barbaritats.

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here