Fina Pérez: 84 anys després, seguim lluitant

Fina Pérez: 84 anys després, seguim lluitant.

Les eleccions generals del 19 de novembre de 1933, en la II República, van ser les primeres en què 6.800.000 dones espanyoles van poder votar. Eren les segones eleccions generals que se celebraven a la II República, i van suposar la victòria de la CEDA. Les dones van poder votar un cop més, en les eleccions generals de 1936, però amb la victòria de Franco a la Guerra Civil, no ho tornarien a fer fins a les eleccions generals de 1977.

El dret a vot de la dona va ser aprovat l’1 d’octubre de 1931 per les Corts espanyoles després d’un històric debat en què la diputada Clara Campoamor va defensar el dret a votar de la dona i en el qual, la diputada Victòria Kent, va sostenir la necessitat d’ajornar el vot femení pel bé de la República, ja que el seu vot, en majoria, aniria per formacions de la dreta tradicional. Clara Campoamor, Victoria Kent i Margarita Neklen eren diputades en aquelles Corts de 470 diputats, havien estat elegides però no tenien dret a votar.

Clara Campoamor, en un històric discurs, va defensar el dret a vot de les dones argumentant: “I és en nom d’aquesta personalitat, que amb la vostra repulsa reconeixeu i declareu, de manera que tanqueu les portes a la dona en matèria electoral?. És que teniu dret a fer això?. No. Teniu el dret que vos ha donat la llei, la llei que vau fer vosaltres, però no teniu el dret natural fonamental que es basa en el respecte a tot ésser humà, i el que vosaltres feu és posseir un poder; deixeu que la dona es manifeste i veureu com aquest poder no el podeu seguir posseint”.

Per la seva banda, Victòria Kent va defensar que no era el moment “oportú” per aprovar el sufragi femení, argumentant que la dona, “per encapritxar-se amb un ideal, necessita algun temps de convivència amb el mateix ideal”, assenyalant que, si totes les espanyoles van ser obreres o universitàries “i estigueren alliberades en la seua consciència, jo m’alçaria avui davant tota la Cambra per demanar el vot femení”. Clara Campoamor va respondre: “deixeu que la dona es manifeste com és, per conèixer-la i per jutjar-la; respecteu el seu dret com a ésser humà”.

84 anys després seguim lluitant perquè es respecte a la dona com a ésser humà.

Clara Campoamor va ser triada pel Partit Radical. i va formar part de la comissió encarregada d’elaborar el projecte de Constitució de la nova República, i allí va lluitar per principis com la no discriminació per raó de sexe, la igualtat jurídica dels fills haguts dins i fora del matrimoni, el divorci o el vot femení.

Victòria Kent, llicenciada en Dret el 1924, es va fer famosa el 1930 per defensar davant del Tribunal de Guerra a Álvaro de Albornoz, membre del Comitè Revolucionari Republicà, detingut i processat arran de la revolta de Jaca. Va ser la primera dona a intervenir davant un consell de Guerra a Espanya, i va aconseguir l’absolució del seu defensat. Va ser nomenada directora general de Presons al maig de 1931, fixant la seva meta en la rehabilitació dels presos.

Margarita Nelken, madrilenya nascuda el 1894, era una jove de trenta anys quan va guanyar el seu escó en les Corts de la II República, pel Partit Socialista. Va ser també triada en les eleccions de 1933 i 1936, sent l’única dona que va aconseguir les tres actes parlamentàries durant la II República, sent l’única diputada que va estar present en l’última reunió de les Corts republicanes en territori espanyol, que va tenir com a escenari els soterranis del castell de Figueres, l’1 de febrer de 1939.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here