Carles Subiela: Penya-Segat

PENYA-SEGAT

 

Venint del nord,
de terra endins,
troba confort
en un recer
que els vents marins
baten a pler.

 

El colossal
penya-segat
on s’ha instal·lat
és un puntal
des d’on albira
com el Sol gira.

Havent comprat
una caseta
mig derruïda,
l’ha restablida
amb tan completa
felicitat

i és tan poquet
el que demana
que allà transmet
tranquil·litat,
tanta i tan sana
com n’ha trobat.

 

En despertar
i veure el mar,
és tan feliç
que s’ha inspirat
al paradís
fet realitat.

 

Fins al migdia
pinta el paisatge
i les pintures
les bescanvia
per companatge,
pa, vi i verdures.

 

Fins a la nit,
pensa i medita,
fa a peu la ruta
i ha acudit
si un necessita
calor i ajuda.

 

No s’ha sentit
gens estranger
on ha tastat
la sort de ser
ben acceptat
i de profit.

 

Roques agrestes,
prats de verdor
esponerosa,
els jorns són festes
de germanor
meravellosa.

 

Fins que un mal dia
un enfonsat
petrolier
de porqueria
ha empastifat
aquell verger.

 

Sense poder
seguir gaudint
tant de plaer,
s’ha anat marcint
i un jorn, molt greu,
ha dit adéu.

 

En el ventós
penya-segat,
on la gavina
fa un vol plorós,
ara domina
la soledat.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here