Penya Pedal de Llíria: donant-li al pedal des del 1932

Passen pocs minuts de les sis de la vesprada. És dimecres, però poc importa; podria ser qualsevol dia de la setmana. En els baixos del pavelló Pla de l’Arc, enfront del Trinquet; un xicotet grup d’homes estan asseguts a la fresca. Parlen de moltes coses: d’anècdotes, d’històries, dels problemes de Llíria… Però, sobretot, parlen de ciclisme. Estos dies, especialment, perquè la quinta etapa de la Volta Ciclista a Espanya eixirà de Llíria. Són els membres de la Penya Pedal de Llíria, una associació que manté viva l’afició del ciclisme a la localitat des del 1932.

Les parets de la seua seu són un testimoni viu de la història d’esta entitat. Ahí estan immortalitzades les gestes d’alguns dels seus il·lustres, com En Miguel Blat, Severino Préstamo, Juan Castillo Nácher, Ximo Igual o el jove Eric. Són la història del ciclisme en Llíria. Una afició, una dedicació, que s’ha mantingut de manera “ininterrompuda” des del 1932, com ens explica Amador, el seu president. “Si hi ha una cosa que caracteritza a esta entitat esportiva és la continuïtat. És a dir que no ha tingut daltabaixos”.

Hi ha hagut èpoques millors i pitjors. Ells prefereixen no comparar-les, “perquè es pot pecar d’irreal” i, simplement, continuen endavant amb la seua doble faceta: la del cicloturisme i la d’organitzadors de carreres i esdeveniments.

“Eixim tots els dissabtes, els diumenges, alguns entre setmana. Tenim diferents grups i nivells. Per tant, cada ciclista pot decidir i elegir el grup que s’adapta al seu nivell i a les seues condicions físiques” ens expliquen. “Tenim una xicoteta competició interna, un campionat no-escrit”. Tanmateix, l’afició no es queda en les eixides, sinó que hi ha corredors amb llicència Master i altres que s’atreveixen amb la Quebrantahuesos i les randonneurs. “Són carreres de llarga distància. La més famosa és el Paris-Brest-París de 1.200 quilòmetres, que has de fer-la en 70-74 hores. Hi ha una organització que per participar abans has de fer unes proves reglamentades i participen japonesos, australians…”

El pròxim divendres, com la resta d’aficionats de Llíria i la comarca, seran espectadors de luxe de l’eixida de la quinta etapa de la Volta Ciclista a Espanya, que unirà Llíria amb Conca, en un recorregut de 205 quilòmetres; l’etapa més llarga de la competició. “És una oportunitat per posar a Llíria en el món ciclista nacional i internacional” assegura Amador.

Els membres de la Penya Pedal de Llíria esperen que es repetisca l’ambient d’algunes històriques carreres que han travessat o finalitzat en Llíria, com una carrera de juvenils, que va finalitzar en el Monestir de Sant Miquel, amb la victòria d’un jove Alejandro Valverde. “Va ser un final d’etapa impressionant i molts aficionats recorden l’etapa de Llíria, que nomenen així per ser on acabava. Guanyà destacat i va ser una carrera que ja feia temps que no es veia. En Sant Miquel no cabia una ànima”.

Esta carrera és una de les pàgines d’història de la Penya Pedal de Llíria. Històries, carreres i molt de treball per part dels seus membres i presidents. “Un home que estigué molts anys de president fon En Miguel Blat. Ell estructurà la penya i s’organitzaren molts tipus de carreres: veterans, muntanya…. Estigué molts anys la penya molt viva”. Altre dels recordats és Severino Préstamo López, un gallec que treballava de psicòleg en l’institut penitenciari de règim semiobert de Llíria, que va acabar casat en una edetana. “Aportà moltes coses a la penya i al ciclisme en Llíria. Portava el ciclisme en la sang”.

A banda de persones que han treballat i molt per esta entitat, la història l’escriuen també els guanyadors i campions. Un d’ells és Ximo Igual, qui va aconseguir proclamar-se campió nacional de veterans C en el Campionat d’Espanya de Sabiñánigo. I altre – aquest dels més recents – és Eric, un jove de nou anys, que es va proclamar campió autonòmic 2016 i campió Challenge 2017 i que ha guanyat la sorprenent xifra de més de 150 carreres.

L’èxit d’Eric i la seua joventut no són el més habitual a la Penya Pedal de Llíria. L’edat mitjana és elevada i han passat anys des dels últims grups de joves d’entre 13 i 18 anys que practicaven ciclisme. “El que estem mirant ara és que el món del ciclisme pareix que estiga decaigut. És un esport d’alt risc i els pares, quan algun fill diu que vol eixir en bicicleta, li posa traves i problemes, perquè no practique este esport”.

Els accidents en carretera tampoc ajuden. Encara que el boom informatiu s’està produint en els últims mesos, el problema ve de lluny. “L’accident més greu que recordem va ocórrer ara fa uns anys, però no hi hagué víctimes mortals. Era un grup que baixava de Xelva i a l’altura de Calles, un cotxe va envair el sentit contrari i els pegà de cara. A un soci l’hagueren d’evacuar en helicòpter: trencament de la melsa, pneumotòrax, unes quantes factures…. Ens vam preocupar molt, pensàvem que podria ser més greu. Esperem no tindre més accidents d’este tipus”.

A pesar dels accidents, els problemes o la davallada de l’afició al turisme associatiu, la Penya Pedal de Llíria continua pedalejant, amb el verd i el blanc tradicionals com a senyes d’identitat del seu Maillot. Continuen sumant quilòmetres i pedalejant, com ho fa des del 1932. Des de fa 85 anys.

1 Comentario

  1. Forsa y Avant. Sou protagonistes de una asociasio que representa lo mes antic de Lliria, y a un dels deportes mes durs que existía.
    Enhorabuena a tots per la difícil gesta que haber conseguit, el portar a Lliria la 7 etapa de la volta a España.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here