Andrea Torres: «Em fa molta il·lusió ballar en el meu poble»

La ballarina edetana Andrea Torres actuarà per primera vegada davant el seu poble al I Festival Llíria EscènicaSeyahat és l’obra que la companyia Dunatacà han preparat per representar el llarg viatge dels refugiats. Malgrat ve d’actuar de Mèxic, Alemanya o Russafa, l’actuació del 25 de juliol serà especial: «És un honor poder vindre a ballar al meu poble» assegura il·lusionada esta jove artista.

-Heu creat una companyia de dones, joves, i artistes. Quasi una odissea i més en temps de crisi?

Sí. Hem creat una companyia entre companyes de dansa que estudiarem juntes, es diu Dunatacà i és una plataforma d’artistes emergents. Amb la companyia intenten posar en escena les nostres idees creatives. Som 9 dones, totes ballarines, encara que som polivalents. Jo sóc periodista, altra amiga fotògrafa, altra actriu… Som bombardejants per la societat. Ens considerem creatives i molt treballadores. Som jóvens i volem contar la nostra visió.

-Ha estat difícil com a jove artista dur endavant Dunatacà?

És una professió molt difícil. A la companyia ens autogestionem, i no ha anat mal, hem fet 40 representacions al País Valencià des que començarem a Russafa Escènica fa un any. Hem actuat en diferents festivals i teatres com «Camí de nora» a Sagunt. Tenim altra obra «MUUchachitas», que també farem a Llíria el trimestre que ve. Està creada per Julia Irango i parlem d’ecofeminisme. Podeu linkar a la web www.ciadunataca.com

Seyahat parla d’un tema d’actualitat i molt social: Els refugiats

Em va preocupar l’onejada de refugiats, com sóc periodista, i em preocupava sobretot, les dones en esta fugida de Síria. La por que passen, les violacions. Concep l’escena amb un missatge social. Esta obra, està dividida en tres parts: la fugida, el camí i el desenllaç. És narrativa, és el que queda d’una família destruïda, on només queden dones. No la vull contextualitzar a Síria, hi ha migrants a diferents països, i dones sense veu, són les més indefenses. Fa anys i mig estem treballant amb esta obra. Òbviament recorda a Síria, però podria ser Mèxic o qualsevol altre context.

-Dos anys esteu treballant per crear Seyahat. Com va ser el procés creatiu d’esta obra?

El projecte creatiu ha estat llarg. Primer vaig somiar-la i ho vaig fer amb tres parts i tres energies diferents. Després treballem a partir de la improvisació, fins que amb l’aportació de Blanca Arias, Monika Vàzquez i Charo Gil-Mascarell, començarem a fixar-ho. Hi ha música creada a posta per l’obra, i també música tradicional àrab. El vestuari, els colors en recorden un país terrós. L’escenografia consta d’una tanca, que simbòlicament ens separa de l’espectador, de l’altre, d’Europa. El nom, Seyahat, també és simbòlic, significa viatge en turc. En realitat tracta d’un viatge que no se sap com acaba i com Turquia ha estat fonamental en esta crisi, he posat este nom que a més, és molt sonor.

-Esta obra és un projecte molt personal. A més de la idea, t’has estrenat com a directora?

Sí, és el primer projecte que dirigisc, ha sigut molt difícil. Fins ara era interprete, ara m’he carregat d’una responsabilitat més, quasi no dormia, he sentit el pànic de crear i de la gestió. Però estic molt contenta, i als festivals ha agradat molt. Quan vaig vore la reacció de l’estrena a Russafa va ser increïble, hi havia gent plorant. Des de Russafa, l’obra en cada actuació ha anat transformant-se, cada volta és un poc diferent. Té vida pròpia.

-Com és actuar al teu poble?

Llíria és la ciutat de la música, té una sensibilitat artística molt elevada, confie que agrade. Estarem amb Maduixa Teatre, que ha guanyat varies premis MAX, elles en la plaça major i nosaltres en la plaça de l’Olm a les 20 hores. És la primera vegada que actuaré en el meu poble, em fa molta il·lusió que vinguen familiars, amigues, coneguts. És una actuació molt especial per mi. Anime a tots a què vinguen.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here