Fina Pérez: Celebrar i reivindicar

CELEBRAR I REIVINDICAR:

8 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

S’acosta un nou Dia Internacional de la Dona i aquest any l’ONU l’ha dedicat a “les dones en un món laboral en transformació: cap a un planeta 50-50 en 2030”.

L’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de l’ONU és “un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, que també té la intenció d’enfortir la pau universal i l’accés a la justícia”, per aconseguir-ho, es plantegen 17 objectius (ODS) que comprenen l’economia, els aspectes socials i els ambientals.

L’objectiu 5 pretén aconseguir la igualtat entre els gèneres i donar poder a totes les dones i les xiquetes, posant fi a totes les formes de discriminació, eliminant la violència, l’explotació sexual i les pràctiques nocives, com la mutilació genital; reconeixent els treballs no remunerats i el treball domèstic; vetllant per la participació plena i efectiva de les dones en la vida política, econòmica i pública; garantint l’accés universal a la salut sexual i reproductiva i els drets reproductius; reformar lleis per accedir en igualtat de condicions a tots els recursos econòmics; millorar l’ús de la tecnologia de la informació i les comunicacions i,  aprovar i enfortir polítiques encertades i lleis aplicables per promoure la igualtat entre els gèneres i l’apoderament de les dones i les xiquetes a tots els nivells.

Podem parlar de lluita organitzada i col·lectiva de les dones des de mitjans del segle XIX, encara que no cal oblidar que en 1791, Olimpia de Gouges, en la seua “Declaració dels drets de la dona i la Ciutadana” deia que “els drets naturals de la dona estan limitats per la tirania de l’home, situació que ha de ser reformada segons les lleis de la natura i la raó “, com tampoc hem d’oblidar a Mary Wollstonecraft que en 1792 va escriure la “Vindicació dels drets de la dona”, obra en la qual planteja coses insòlites per al moment com la igualtat de drets civils, polítics, laborals i educatius, i el dret al divorci lliurement decidit per les parts.

Poc a poc; molt poc a poc;  massa poc a poc, hem anat aconseguint els nostres drets i així, encara no fa 86 anys (1931) que les dones podem votar a Espanya, i fins que l’any 1975 es va reformar el Codi Civil, la dona necessitava el permís de l’home (pare o marit) per treballar però, encara continuava necessitant autorització per a algunes transaccions comercials. Només la constitució de 1978, va fer desaparèixer les diferències per raó de sexe. Una de les diputades de aquella legislatura, Julia Sevilla en la seua intervenció va dir: “la dona espanyola adquirix per fi la plenitud dels seus drets… “… però les dones no donarem les gràcies per això. Tampoc anem a mirar el passat amb amargor o amb rancor “…” Ara busquem el futur i en el futur volem simplement poder ser per ser el que puguem …” “ Per a això necessitem, a més de la igualtat davant la llei, d’una societat rica en possibilitats de vida i en formes d’existència en els seus sistemes de treball i d’educació, on no siguen incompatibles la maternitat i la feina, la vida familiar i la cultura “…” la societat s’enriquirà en les seves solucions …”

I, després de tants anys, de tanta lluita, quan s’escolten veus dient que la igualtat és real, que no hi ha diferències entre sexes, que no té sentit un dia de la dona, … apareix un misogin com l’eurodiputat polonès anomenat Janusz Korwin-Mikke i diu que “les dones han de guanyar menys que els homes perquè són més febles, més xicotetes, menys intel·ligents”; i al mateix temps vem com les congressistes i senadores d’USA, per escoltar el primer discurs davant les Cambres de Trump, un altre misogin, es vestien de blanc, el color de les sufragistes, per donar  suport als serveis de salut assequibles, els drets reproductius, la igualtat salarial pel mateix treball, les baixes per malaltia i els permisos familiars, la garantia d’una jubilació per a tots els nord-americans; i, impotents, incrèdules, sorpreses, impressionades, esglaiades, estupefactes,  assistim a una escalada d’assassinats per violència masclista com fa temps no hem vist: en el que va d’any portem 16 casos oficialment confirmats (01/03/2017)

Sembla doncs, que ha arribat un altre moment en la història en què les dones tenim motius més que suficients per continuar commemorant el dia 8 de març, el dia internacional de la dona.

Celebrem-ho convocant i assistint a actes festius, per descomptat, per recordar a totes les que ens van precedir, perquè elles ho mereixen;  però,  també reivindiquem, no ens oblidem de reivindicar, reclamem tot allò al que tenim dret: eradicar les violències masclistes, acabar amb la discriminació per raó de sexe, assolir la plena igualtat salarial, participar amb la pressa de decisions, …

Celebrem-ho i reivindiquem.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here