Paco Rozalén: La necessària conscienciació cívica pel patrimoni de Llíria

 

12-treballs
Mosaic dels Dotze Treballs d’Hèrcules trobat al 1917

                                                                                                      

Francesc Rozalén Igual   

Enguany a Llíria anem a commemorar el centenari de la troballa del mosaic dels Dotze Treballs d’Hèrcules, una peça de gran interés que es conserva al Museu Arqueològic Nacional de Madrid. Però saben per què motiu es pogué recuperar aquest  grandiós mosaic? Perquè aparegué en la propietat d’un llirià conscienciat per la recuperació del patrimoni: Francesc Porcar, una persona molt culta que a més era un mecenes que protegia l’art i els artistes. Si aquest mosaic haguera aparegut en la propietat d’un llirià sense aquesta sensibilitat, la peça ara no es conservaria perquè l’haurien destruït  com s’ha fet amb tant de patrimoni a Llíria. Per això és important conscienciar-nos  que el patrimoni de Llíria no és un entrebanc per al progrés sinó una aposta de futur que pot ser rendible a la ciutat.

Restauració de Ca la Vila, des de l’any 2000 fins al 2002

Llíria és una de les ciutats històriques més antigues del País Valencià amb un impressionant patrimoni històric, artístic i arqueològic que està present en el subsòl de l’actual casc urbà. Però ací s’ha tardat bastant en que els ciutadants i les autoritats s’adonaren que les restes arqueològiques no són un muntó de pedres que donen problemes i dificulten l’expansió urbana. A més, la legislació tampoc afavoria la conservació d’aquest patrimoni. El fet que aparegueren restes arqueològiques en algun solar era considerat motiu de mala sort i per això, amb molt de secretisme, calia destruir-les per evitar problemes. Afortunadament aquesta actitud començà a canviar a partir de finals de  la dècada dels anys vuitanta. La legislació ja es manifestava més proteccionista  i les autoritats municipals començaven a ser conscients de la riquesa patrimonial, però el ciutadà de a peu encara no ho entenia. La solució urbanística que es donà als mausoleus romans del carrer de Sant Vicent integrant-los en un nou edifici, fou capdavantera i exemplar al nostre país. Posteriorment es tornà a repetir l’experiència amb la integració dels Banys Àrabs. El descobriment i recuperació de les termes de Mura el 1994 en un solar on s’anava a edificar, també va ser molt exemplar i es buscà una solució que no perjudicara als propietaris, compensant-los amb la construcció d’uns edificis amb més altures que les permeses. Aquests avanços en la conscienciació del patrimoni de Llíria anava calant en les autoritats municipals que començaren a destinar més recursos per a la seua conservació i estudi contractant a dos arqueòlegs i creant el Museu Arqueològic. Fins i tot la intervenció en terrenys d’interés arqueològic en procés  d’urbanització ja està més  assumida per la ciutadania, malgrat  que la legislació actual carrega totes les despeses als propietaris de les parcel·les. Un dels últims exemples el tenim en les excavacions que fa uns anys es portaren a terme en la nova zona urbana que està al costat del parc de la Bombilla. Les excavacions arqueològiques que es feren en els seus carrers  han costat als propietaris 107.000 euros que han aportat al patrimoni municipal una gran quantitat de material arqueològic i d’informació científica: 14 pous votius amb nombrosa ceràmica romana, les restes d’una edificació també d’època romana i la necròpolis islàmica de la ciutat.

Construcció de l’accés a l’església de la Sang. Any 2003

Pel que fa al patrimoni històric i artístic de Llíria, hem avançat en la conscienciació del ciutadà però encara no és suficient. Un exemple ja antic però ben representatiu del poc interés dels llirians pel seu patrimoni el representa el cas de l’església de la Sang, i per això és molt il·lustratiu el comentari que a finals del segle XIX transcrigué Teodor Llorente en un dels seus llibres. Ens conta l’erudit que amb motiu d’un viatge a Llíria,  després de visitar alguns monuments preguntà als veïns si encara hi quedava algun edifici interessant per veure; li contestaren que el Beateri de Sant Miquel i res més, ja que l’antiga parròquia, la de la Sang, “es una iglesia tan pobre, fea y vieja, que no vale la pena de verla”.

Tasques de neteja i consolidació de l’església de la Sang. Any 1995

Amb el temps, aquesta mentalitat  canvià en la gent i a poc a poc començava a veure’s la Sang amb una actitud més positiva. Aquest canvi d’opinió  aconseguí que l’Estat invertira en la Sang i portara endavant diverses campanyes de restauració, com les dels inicis de 1970, que per cert foren unes intervencions poc encertades. En els anys setenta també es fundà una Associació d’Amics de la Sang que tingué com a objectiu la restauració de l’església. Per altra banda, els qui participàrem durant la transició democràtica en aquella reivindicativa  Associació de Veïns de Llíria, muntàrem l’any 1978 una exposició fotogràfica en què denunciàrem l’abandó de la Sang, la necessitat de restaurar la façana de l’església de l’Assumpció i de construir un museu, o convertir en biblioteca municipal l’antic edifici de l’Almodí del carrer de la Puríssima. Fins i tot des d’aquella combativa  revista de “La Veu de Llíria” fundada el 1978 vaig publicar alguns articles denunciant l’abandó del patrimoni llirià i la riquesa que aportaria al poble la seua conservació i difusió.

Però no serà fins l’actual període democràtic que les autoritats s’han sensibilitzat més per la restauració del patrimoni invertint abundants recursos públics: la Sang, l’entorn urbanístic de la Vila Vella, el Museu Arqueològic, Ca la Vila, la façana de l’església de l’Assumpció, els mausoleus, les termes, els banys àrabs… Molt s’ha avançat en aquest  camp durant les darreres dècades malgrat la desídia i l’abandó imperdonable que les autoritats que han governat Llíria durant els últims 18 anys han tingut amb la protegida i monumental masia de la Casa de Camp.

1-vista-general-de-ledifici-principal-de-la-masia
Masia Casa de Camp. Segles XVII-XIX

En aquest lamentable cas s’ha posat de manifest una dura realitat i és que les administracions públiques inverteixen en el patrimoni que és ben visible. La resta, el que no es veu, com el de la Casa de Camp, no interessa, encara que siga un bé patrimonial monumental. Opine que aquesta actitud és un gran error perquè el que es deuria d’haver fet és restaurar-la per a donar-li un ús social, com per exemple, turisme rural, granja escola o fins i tot haver-la convertit en una residència per a la tercera edat com va proposar una empresa privada. No obstant això, cal reconèixer que durant les darreres dècades a Llíria s’ha fet molt pel patrimoni situat  al casc urbà,  però ara falta posar en valor tot aquest patrimoni i començar a traure-li rendibilitat cultural i econòmica. I açò sí que és un problema de conscienciació que va avançant a poc a poc. L’any 1998 escriguí al llibre de la Fira i Festes de Sant Miquel un altre article sobre la necessària conscienciació pel patrimoni i tot allò que ens podria aportar. El títol ja era ben explícit: “El patrimoni històric i arqueològic de Llíria: una font de riquesa per a la ciutat”. Deia aleshores el següent:

Les termes romanes de Mura en una imatge de 2004

“Podem dir que la ciutat de Llíria ha tingut la sort de preservar unes restes arqueològiques de la categoria de les termes de Mura i els mausoleus romans. I tot açò ha estat  possible perquè la sensibilitat arqueològica dels veïns i de les autoritats comença a canviar. Durant l’etapa d’expansió urbanística de Llíria –dècades dels setanta i vuitanta- hi havia poca sensibilització arqueològica i es destruïren interessants restes. Si les termes, per exemple, hagueren aparegut durant els anys d’expansió urbana, dubte que s’hagueren conservat. Per tant és necessari que continue augmentant la sensibilització de la població perquè el patrimoni històric i arqueològic esdevinga en el futur una font de riquesa per al municipi. En aquest mon tan excessivament mercantilitzat sembla que tot es mira sota el punt de  vista del benefici econòmic. I a Llíria pot existir un turisme cultural que aporte ingressos a la ciutat si se sap gestionar i respectar el patrimoni històric i arqueològic que ja tenim i el que pot aparèixer en el futur”.

Pla Especial de Protecció i Reforma de la Vila de Llíria. Any 1995

En un altre apartat d’aquest article deia que després de les nombroses intervencions en el patrimoni, “Llíria ja estava en condicions òptimes de poder-lo explotar turísticament”, malgrat que Llíria no era una ciutat urbanísticament bonica. Aquest tema ja el vaig tractar en uns articles del llibre de Sant Miquel publicats en 1991 i 1992 on ja manifestava que “en nom del progrés s’havia enderrocat quasi tota l’arquitectura interessant dels carrers principals. Era una vertadera llàstima que la ciutat no haguera cuidat millor l’urbanisme de les darreres dècades i que alguns carrers havien perdut la seua pròpia personalitat, convertint-se en els carrers de qualsevol ciutat amb uns edificis moderns que sovint ramegen la vulgaritat i el mal gust. Un urbanisme més intel·ligent ajudaria millor al projecte de ciutat turística”. I finalitzava el 1992 denunciant una gran mancança als carrers de Llíria que encara és massa actual i que no beneficia la imatge de ciutat turística: “Llíria és una ciutat que pràcticament no té arbres als carrers. Perquè evidentment Llíria té una imatge de ciutat dura amb molt de ciment i poc de verd a l’interior. Amb el canvi d’imatge que la ciutat necessita, les zones verdes deurien d’ocupar un lloc destacat. Així, posar arbres als carrers és un senyal de progrés i de civilitat. Cal humanitzar, per tant, alguns carrers de Llíria posant arbres. Perquè els carrers de la ciutat no són sols dels cotxes sinó també dels vianants”.

En el tema turístic també s’ha avançat a Llíria encara que hi ha molt a fer. Ja queda lluny aquelles primeres guies turístiques que amb més voluntarisme que eficàcia publicà l’Ajuntament de Llíria a mitjans dels anys vuitanta i que redactàrem Amadeo Civera i jo; o el disseny de les rutes de la Llíria medieval, del renaixement i del barroc que a finals dels noranta vaig  dissenyar amb Toni Llibrer. Ara se dediquen més recursos econòmics: hi ha una oficina de turisme dotada de personal, s’obrin els monuments al públic, es fan campanyes de difusió… Inclús ja n’hi ha a Llíria una empresa privada que es dedica al tema turístic. Però tot açò encara no és suficient per al potencial que té Llíria. El turisme necessita recursos i campanyes imaginatives per a donar a conèixer  un producte cultural de qualitat com el que tenim ací.

Restauració de la imatge de l’Assumpció en la façana de l’església. Any 2015

Davant de tot el que ara he exposat, m’agradaria afegir la necessitat de tenir tots, tant ciutadants com autoritats i partits polítics, una postura conjunta en defensa i promoció  del patrimoni llirià. Açò jo ho he tingut clar des de fa dècades i per això he col·laborat de manera altruista en activitats culturals i del patrimoni històric amb totes les corporacions municipals de la democràcia sense importar-me el color polític dels governants. Perquè per damunt de tot està la defensa de la cultura i del patrimoni que pertany a la col·lectivitat. Entre estes nombroses col·laboracions i per la incidència que haguera tingut en el futur turístic de Llíria, volguera destacar la redacció d’un  projecte que l’any 2004 vaig preparar amb Amadeo Civera i Toni Llibrer sobre una exposició d’art sacre a Llíria que l’anomenàrem “Lux Edetanorum” (La llum dels Edetans) i que pretenia formar part de les exposicions “La Llum de les Imatges” que organitzava la Generalitat Valenciana. L’exposició tenia com a finalitat fer una aposta valenta per difondre  i potenciar el turisme a Llíria, aprofitant una mostra que recolliria l’art sacre del Camp de Túria, el patrimoni vinculat a la cartoixa de Portaceli i els monestirs de Sant Miquel i de Montiel. Malgrat les promeses i els compromisos de les autoritats municipals i autonòmiques d’aleshores, fou una llàstima que al final aquest projecte no s’executara.

Ara s’acaba de posar en marxa a Llíria un interessant projecte de dinamització del patrimoni local i sobretot per a conscienciar a la opinió pública lliriana del potencial d’aquest  patrimoni i dels recursos econòmics que pot aportar a la ciutat. Una de les qüestions més importants d’aquest  nou projecte anomenat “Meravelles Llirianes” és que ha sorgit de la societat civil amb col·laboració i patrocini de l’Ajuntament de Llíria. El projecte va ser una idea de Joan V. Candel qui ha repetit l’esquema que  fa alguns anys posà en marxa  amb èxit a nivell de País Valencià  proposant les Meravelles Valencianes. Per a posar en funcionament el projecte a Llíria s’ha comptat  amb la participació d’un grup de llirians i llirianes que des de fa més d’un any estem treballant per portar-lo endavant amb la coordinació de Joan V. Candel. El treball d’aquest grup de gent ha estat molt necessari per a involucrar a la societat civil de Llíria a través de les seues associacions més diverses així com al teixit comercial i empresarial de la ciutat. Per tant, les “Meravelles Llirianes” va a ser un projecte molt participatiu ja que tots els llirians i llirianes tindran l’oportunitat de votar 3 de les 14 candidatures que s’han elegit entre el patrimoni material i immaterial local per a proclamar en setembre les 7 candidatures més votades que seran declarades  “Les 7 Meravelles Llirianes”. Podreu votar i trobar més informació a la següent pàgina web que s’ha creat: www.meravellesllirianes.com  El projecte es va presentar el passat dia 12 de febrer i s’allargarà fins a les festes de Sant Miquel. S’ha organitzat un ambiciós programa d’activitats per a potenciar el patrimoni a través de la cultura, sense oblidar el referent més potent i la senya d’identitat més ferma a Llíria que és la  música. Per això, una de les 14 candidatures a les meravelles és la de “Llíria, ciutat de la música i dels músics”. Entre les activitats programades hi haurà visites i concerts als monuments, recitals, conferències, exposicions… que juntament als actes programats per l’Ajuntament per a commemorar la troballa dels Dotze Treballs d’Hèrcules, farà que el 2017 siga un any molt especial en la posada en valor del patrimoni històric, artístic, arqueològic, mediambiental i musical de Llíria.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here