EL RIU INTEMPESTIU

Al mandatari
rude i despòtic
li ha arribat
un pamfletari
full patriòtic
que s’ha escampat

entre la gent
que desafia
valentament
la tirania
que ell ha imposat
amb braç armat.

El fet l’irrita
i es precipita
a una severa
repressió
per tan certera
opinió.

L’ordre que dicta
és tan estricta
que la gent ara
es fa la muda,
ni tan sols para
quan cal ajuda.

Pel dens missatge
de por que els fiquen,
sols els més dignes
es comuniquen
amb un llenguatge
secret de signes.

El dictador,
molt satisfet
pel seu mandat
ofegador,
és rar que admet
un que ha parlat:

-“Senyor, sabeu
que sóc sensat!
Davant de Déu
m’he emparaulat
a dir només
el que veig i és!

Heu assolit
inocular
en l’aterrit
poble un mutisme
que pot semblar
pau i optimisme.

El resultat
en aparença
us ha semblat
la complaença
dels més humils
súbdits servils.

Pel compromís
de lleialtat
que us he jurat,
us faig l’avís
que contradiu
el to opressiu.

L’autoritat,
com l’amistat
d’una companya,
no es pot urgir
sinó que es guanya
sabent regir.

Tal com no es pot
blocar un riu,
vindrà un complot
intempestiu
que tard o d’hora
vos farà fora!

Cap home sol
viu per damunt
en el fecund
i sagrat sòl
d’aquesta pàtria
ja mil·lenària!”.

Al rei la ira
el desfigura,
jura i perjura
que el món conspira
i ell és cruel
contra el rebel

que s’ha expressat
amb tan ardida
sinceritat
i el seu coratge
li val la vida
d’un colp salvatge.

Aqueixa ira
totalitària
és la guspira
incendiària
i el poble atia
la rebel·lia.

I el rei es perd
quan el sofert
poble asfixia,
tal com un riu
intempestiu,
la tirania.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here