Poema de Carles Subiela: El Pres

carles-subiela 

A Albert Woodfox

Ha aparegut
esta notícia
molt singular,
mes no ha sigut
una primícia
ni un titular.

Si els errors
judicials
causen trasbals,
ves quins horrors
els que ha patit
un vell fornit.

Quaranta-tres
anys ha estat pres
i encara té
una mirada
d’home de fe
jamai trencada.

L’excusa emprada
per l’audiència,
furt a mà armada,
ben poc amaga
la intransigència
que el negre paga.

Entaforat
en la més dura
condició
de la presó,
quasi ha estat
la sepultura.

Una hora al dia
ha vist el sol,
sens companyia
i amb poc d’espai
sota el control
que ha dit l’alcaid.

Al calabós
humit i fosc,
semblen els cinc
metres quadrats
un laberint
sense forats.

El gran portent
és que ha seguit
lluitant i sent
un esperit
d’una indomable
feresa amable.

El punt discret
que l’ha fet viure
bé és que en secret
li ha arribat
sempre algun llibre
al seu tancat.

No té ni idea
de com entrava
ni com eixia
la panacea
que el confortava
i el revivia.

Aquest cordó
umbilical
entre la vida
i la presó
mostra la mida
de gent moral.

Malgrat la por,
sempre, de cor,
hi ha algú que arrisca
casa i jornal
perquè pervisca
qui ho passa mal.

El temps viscut
en la duresa
del resclosit
no l’ha afeblit
i ha mantingut
una certesa.

La fe incorrupta
en la innocència
fins que ara es dubta
per la sentència
i es veu propici
un nou judici.

Posant un poc
més d’interés
pels fets provats
i constatats,
s’ha donat lloc
a absoldre el pres.

¿Com se li diu
a qui ha estat
empresonat
sense motiu
ni raonament
que és innocent?

Seixanta-nou
anys n’ha complit,
molts com hem dit,
l’home es commou
quan al final
ix del penal.

El miracle és
que haja el pres
sobreviscut
a un tractament
intransigent
i corromput.

I que a la porta
de la presó,
amb la veu forta
de la raó,
mostre una fe
d’home de bé:

-“Lliure i sencer,
demane i pregue
que mai cap pres,
jamai, aplegue
a patir res
del que em van fer!”.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here