Manolo Sánchez: l’atleta de les 35 maratons

La primera vegada que va córrer la Marató de València, just l’any que començava la prova, va jurar que no tornaria a córrer una altra en la vida. Res més lluny de la realitat, perquè Manolo Sánchez, és un dels 4 magnífics, un selecte club dels únics 4 atletes que han corregut i acabat les 35 maratons valencianes des del seu inici.

-Com començares a córrer?

Jo era un xaval, i amb la crisi laboral i econòmica de finals dels 70 em vaig quedar en paro. Acostumat a anar a treballar, t’alces i no saps cap on tirar, busques treball i és una desesperació. Vaig començar a eixir a córrer un rato. Era l’hivern del 80-81. Vaig vore un cartell: «La primera marató de València». I vaig pensar: «Pot ser una aventura».

DSC_1573-I en acabar vas dir que no tornaves?

Abans de la meta, me vaig seure en un banquet i no podia ni incorporar-me. Veia passar a la gent i me deien: «Va home, que la meta ja està ahi». Però jo no podia. Al final la vaig acabar, però vaig pensar: «Jo no torne a córrer una altra marató mai més en la vida».

-Però tornares? I així fins a 35?

Al segon me va animar un amic. Jo treballava de cambrer i no tenia temps ni per entrenar. A partir de esta segona marató vaig començar a entrenar en serio. I durant anys, quan anava no me costava ni acabar-lo. Ho feia entre 3 hores, i 3 hores i mitja.

Recorde un dia que jo treballava al Bingo de La Unió de cambrer i acabava a les 5 del matí. I de ahi me´n vaig anar a córrer. Va ser la primera que vaig baixar de 3 hores. Va ser molt emocionant.

– Quin ha estat la més dura?

Enguany. Quan estàs bé les cames són importants. Però quan estàs mal, és el cap qui t’aguanta. Enguany he corregut amb el cap els 42 km. No estava bé, sabia que el genoll m’anava a molestar des del km 0, però al final la vaig acabar.

I per què, malgrat això, continues corrent?

Jo quan era jove veia als majors corrent i pensava: «Però estos per què corren?» Ara he trobat la resposta. L’emoció d’arribar a la meta és la mateixa que quan vaig començar. Ara tinc 55 anys, però quan corres l’edat no compta. L’il·lusió no té edat.

DSC_1577-Ha canviat molt des que vares començar a córrer aquella primera marató de València?

La primera marató la vàrem córrer no arriba a 800 persones. Arribaves, aparcaves allí, et feies un cafenet, calfaves, parlaves i a córrer. Enguany estava allí soles entre 16.000 persones. Per a mi que he viscut la marató des que va nàixer, és un orgull que avui en dia siga la millor marató d’Espanya, perquè me considere part de tot això. D’alguna manera, humilment, he contribuït a fer que esta marató siga allò que és avui: un referent a nivell mundial.

-Has corregut altres maratons?

L’any 1991, vaig córrer les 3 maratons: València, Barcelona i Madrid en 70 dies. T’has de plantejar reptes.

-I el repte d’ara?

Córrer el pròxim, i acabar-lo. I si es pot, baixar de 4 hores.

-Per tant, l’any que ve, correràs?

L’any que ve correré. Esta lesió passarà i m’entrenaré per a córrer la 36 marató. És la meua passió i la meua forma de vida.

manolo-marato-Del teu hobby, córrer, feres també una professió?

Sí, faig massatges. Vaig començar a indagar, que si esta crema pel dolor, estes herbes per ungüents, tomillo i romaní de la muntanya amb oli… Ho compartia amb els companys que corrien. Després vaig fer un curs de massatge esportiu, i així vaig començar. He fet de córrer la meua vida.

-Entrenes a Sant Vicent?

Si, hi vaig cada dia. Hi ha dies bons i altres no tan bons en la vida diària. I algun d’estos dies no tan bons quan vaig a córrer a Sant Vicent, pense: «Sóc un privilegiat», i me ve el somriure.

1 Comentario

  1. Qué buen ejemplo de vida.
    El testimonio de Manolo nos da energía para asumir las visicitudes que nos aparecen en el día a día.
    un saludo para el y que buen reportage para empezar el día.
    L’il·lusió no té edat. Me quedo con esta frase.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here